Al llarg del juny i juliol hem desenvolupat diverses activitats de caire divulgatiu arreu del país, totes elles per donar a conèixer el potencial d’espècies silvestres comestibles i varietats tradicionals en desús i fomentar-ne el consum, el cultiu i la comercialització, sempre en base a criteris de sostenibilitat.

1. Fira de la Ratafia de Centelles

L’1 de juny vam organitzar un viatge gastronòmic a Centelles, un àpat guiat on amb cada plat ens transportàvem al territori i li fèiem un mos.  El menú va ser: amanida de pisana amb flors silvestres, sopa d'ortigues, remenat de bledes silvestres amb xips de fonoll, i iogurt amb xarop de romaní i oxalis. A més, en Pep Rosés, forner de la zona, va fer coca de ratafia, una delícia!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

2. Mercat de les espècies d’Argençola

El 8 de juny vam participar al 9è Mercat de les espècies d'Argençola tot fent un tast de receptes d'arreu del món amb menta! Els plats van ser: sopa de meló, tzatziki, amanida, kvass, tabulé, falàfel, granita i te marroquí, una mostra més que una mateixa espècie, en aquest cas la menta, pot ser utilitzada de múltiples formes. És la riquesa i el valor de la multiculturalitat.

Al blog hi trobareu les receptes!

• 

• 

3. Trobada de Joves de la Selva, Riudellots de la Selva

El dissabte 15 de juny teníem el repte de fer que una quinzena de joves de la comarca de la Selva fossin els cuiners per als seus companys i companyes (un centenar). I el repte no només era enfrontar-se a fogons, ganivets i davantals, sinó a més, fer-ho amb productes de temporada i de proximitat, entre els quals no hi faltaven una quinzena d’espècies silvestres i varietats tradicionals que van ser tractades amb naturalitat, igual que qualsevol altre ingredient. Prenent com a mesura la il·lusió amb que els i les joves es disposaven a presentar i servir el dinar per a la resta de companys, podem afirmar que el repte es pot donar per acomplert. I és que si al final del camí hi ha un somriure vol dir que ha valgut la pena recorrer el camí.

• 

• 

• 

• 

• 

4. Sortida de reconeixement d’espècies per a fer ratafia a l’Arboç

El 22 de juny va tenir lloc la sortida de reconeixement i recol·lecció d'espècies per a l'elaboració de ratafia a l'Arboç. Vam recórrer paratges agrícoles i forestals pels entorns de Torrelletes, can Balaguer i la Serra Malla, trobant prop d’una cinquantena d’espècies que l’endemà passaren a formar part de la ratafia. 

• 

• 

• 

5. IV Jornada d’aprofitament i cultiu de plantes aromàtiques i medicinals dels Pirineus, Araós

El dissabte 29 de juny vam participar en aquesta Jornada tècnica (PATT) desenvolupada en el marc del Parc Natural de l’Alt Pirineu i organitzada per Herbes de l’Alt Pirineu, realitzant-hi una xerrada i també la sortida etnobotànica. Vam poder analitzar tant el potencial com les mancances del territori pirinenc en relació al cultiu i aprofitament de plantes aromàtiques i medicinals, i altres productes silvestres.

6. Taller de cuina al Mercat de la Masuca

El 19 de juliol vam realitzar un taller de cuina amb plantes silvestres comestibles i varietats tradicionals de temporada i proximitat al mercat Municipal de la Masuca d’Igualada. Unes espècies i varietats que, com tots els productes de temporada i proximitat haurien de ser l’ADN dels mercats però que malauradament (almenys a la Masuca) només hi arriben de forma excepcional entre un mar de “Coming from Mercabarna”. Això sí, l’excepció i l’esperança la trobem en els 6 o 7 pagesos que els dimecres i/o dissabtes prenen part del mercat amb els seus productes. Cal vigilar d’identificar-los bé entre la resta de parades de fruita i verdura que també són “Coming from Mercabarna”, potser alguna cosa està fallant! Ah, per cert, el taller va ser gravat per TV3 i una petita part sortirà en un programa sobre els diferents mercats d’arreu de Catalunya que previsiblement s’emetrà a la tardor!

• 

• 

7. Taller de gelats amb plantes silvestres i varietats tradicionals

El 21 de juliol, al Museu de la Pell d’Igualada, vam participar amb les activitats familiars dins el programa Creactiva’t, tot fent gelats amb els més menuts. Gelat de figues amb mel i mató, gelat d'albergínia caramelitzada amb formatge fresc i romaní, gelat de prunes amb romaní, gelat de formatge de cabra amb préssec groc de juny i marialluïsa; sorbet de síndria, tomàquet i fonoll; i sorbet de meló, verdolaga i oxalis. Gelats diferents, sí, però molt fàcils de fer i deliciosos! Perquè consumir productes locals i de temporada no ha de ser avorrit. Pot ser d’allò més creatiu i també saludable. Vegeu l’apartat de receptes per consultar les receptes de tots aquests gelats i fer-les a casa.

• 

• 

El 16 de juny a la tarda, després del sobretaula amb tots els voluntaris i voluntàries va tenir lloc l’assemblea general, on es va fer una valoració de la 4a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, es van compartir els diferents aspectes en curs, es van abordar les formes de participació dels i les sòcies en les activitats i projectes de l’entitat, i es va repassar l’estat dels diferents projectes. Entre d’altres es va acordar establir un calendari mensual de reunions de junta obertes, per incentivar la participació de totes les sòcies i socis. 

• 

Prenent el fil de l’anterior paràgraf, el 10 de juliol va tenir lloc la primera reunió oberta de junta, amb una participació de 20 socis i sòcies. Es va establir la creació de 4 comissions de treball: web - xarxes - butlletí, campanya de socis, material, 5a Jornada Gastronòmica de les plantes oblidades. També es van establir els mecanismes de participació dels socis i sòcies via jornades de treball col·lectiu. Finalment, es van repassar els diferents projectes, i es va acordar per unanimitat d’optar a la convocatòria de Projectes Singulars del departament de Treball, com a eina per seguir desenvolupant les diferents línies d’actuació del Col·lectiu Eixarcolant per assolir l’objectiu general. Es va crear una comissió de socis i sòcies que es van oferir voluntàriament per a realitzar tots els tràmits necessaris per optar a la convocatòria i es va presentar el projecte el passat 26 de juliol. S’espera conèixer la resolució entre setembre i octubre. 

• 

Com ja és tradició, després de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades és moment de compartir una jornada lúdica i distesa amb totes les voluntàries i voluntaris (més de 120 enguany) que amb il·lusió i esforç fan que sigui possible. I és que és ben cert que la unió fa la força i que la il·lusió mou muntanyes. 

Enguany la data escollida va ser el 16 de juny. Vam trobar-nos a Can Mercaderet (gràcies per acollir-nos de nou, Adrià!), des d’on tothom qui ho va desitjar va poder participar d’una sortida etnobotànica, seguida després d’un dinar silvestre amb la corresponent sobretaula.

Una jornada distesa, per compartir, relaxar-nos, i agafar forces per la jornada de l’any vinent (4 d’abril de 2020, ja ho podeu anotar a les vostres agendes!).

• 

• 

• 

• 

• 

• 

1. Sorbet de meló amb oxalis o pimpinella, i verdolaga

Ingredients:

• 1 kg de meló, preferentment de varietats de la mel o del pinyonet, que són molt dolços.
• 250 ml d’aigua.
• 180 g de sucre, preferentment moreno sense refinar
• La pela d’una llimona
• 100 grams de fulles i tiges de verdolaga (Portulaca oleracea)
• 50 g d’oxalis (Oxalis sp.) o bé de pimpinella (Sanguisorba minor)

Preparació:

Introduïm l’aigua, el sucre, i la pela de llimona en un cassó, i ho posem al foc durant uns 5 minuts, fins que el sucre quedi ben desfet i la pela de llimona hagi després l’aroma. Traiem la pela de llimona i deixem refredar.

En paral·lel, posem en un bol el meló, la verdolaga, i l’oxalis o la pimpinella i triturem amb el túrmix. També es pot fer amb una batedora. Un cop triturat, ho barregem amb l’almívar que hem preparat anteriorment. És recomanable passar la mescla pel xino per evitar que hi hagi entrebancs.

A continuació només ens queda posar-ho a la geladera o sinó en tenim simplement ho posem en un recipient al congelador i cada 15 minuts anirem removent per tal d’evitar que es formin cristalls i així fins a assolir la textura desitjada. Repetirem el mateix procediment per totes les receptes de gelats o sorbets.

2. Sorbet de tomàquet rosa, síndria i flor de fonoll

Ingredients:

• 170 g de tomàquet rosa (varietat similar al tomàquet Montserrat)
• 1 kg de síndria
• 5 g de flors de fonoll fresques
• 250 ml d’aigua
• 180 g de sucre, preferentment moreno sense refinar
• La pela d’una llimona

Preparació:

Introduïm l’aigua, el sucre, i la pela de llimona en un cassó, i ho posem al foc durant uns 5 minuts, fins que el sucre quedi ben desfet i la pela de llimona hagi després l’aroma. Traiem la pela de llimona i deixem refredar. En paral·lel, posem en un bol els tomàquets rosa, la síndria i la flor de fonoll (que prèviament haurem passat per la picadora) i triturem amb el túrmix. També es pot fer amb una batedora. Un cop triturat, ho barregem amb l’almívar que hem preparat anteriorment. És recomanable passar la mescla pel xino per evitar que hi hagi entrebancs. I ja està llest per introduir a la geladera o congelador (en aquest segon cas caldrà remoure cada 15 minuts per evitar la formació de cristalls).

3. Gelat de prunes clàudies i japoneses amb romaní i iogurt

Ingredients:

• 700 g de pruna clàudia
• 200 g de pruna groga japonesa
• 10 g de romaní sec (si és fresc serien uns 30 g)
• 250 g mantega
• 1 kg iogurt natural no ensucrat

Preparació:

Posem la mantega en un cassó i la deixem fondre. Quan estigui fosa i en ebullició hi introduïm el romaní i deixem infussionar durant 5 minuts. Després colem i esperem que es refredi.

En paral·lel, traiem el pinyol de les prunes (que no pelarem), i les introduïm en un bol juntament amb el iogurt. Quan la mantega infussionada amb el romaní sigui freda li afegim. A continuació ho triturem tot amb el túrmix (o també es pot fer amb la batedora). En aquest cas no cal passar la mescla resultant pel xino. Per tant, un cop triturat ja està llest per introduir a la geladera o congelador (en aquest segon cas caldrà remoure cada 15 minuts per evitar la formació de cristalls).

4. Gelat de figues amb mel i mató

Ingredients:

• 900 g de figues (pelades). En aquest cas hem utilitzat la varietat anomenada cap de mort o de quart.
• 500 g de mató
• 50 g de mel (que pot ser més si es desitja incrementar la dolçor)
• 1 l de llet fresca sencera

Preparació:

Pelem les figues i les introduïm en un bol juntament amb el mató, la llet i la mel.  A continuació ho triturem tot amb el túrmix (o també es pot fer amb la batedora). En aquest cas no cal passar la mescla resultant pel xino. Per tant, un cop triturat ja està llest per introduir a la geladera o congelador (en aquest segon cas caldrà remoure cada 15 minuts per evitar la formació de cristalls). Una recomanació és servir aquest gelat afegint-hi mel per sobre.

5. Gelat de farigola, albergínia caramel·litzada i formatge fresc

Ingredients:

• 750 g d’albergínies del país, amb pela inclosa
• 15 de farigola seca (si és fresca serien uns 50 g)
• 200 g de sucre, preferentment moreno sense refinar
• 420 g de formatge fresc
• 1 l de llet fresca sencera

Preparació:

En primer lloc posem la llet en un cassó i la portem a ebullició. Aleshores hi afegim la farigola i deixem infussionar durant 5 minuts. Després colem i esperem que es refredi.

En paral·lel, tallem les albergínies, amb pell inclosa, a daus relativament grans i les fregim en una palla tapada, a foc lent i amb poc oli. Un cop cuites, eliminem l’excés d’oli i les posem de nou a la paella juntament amb els 200 g de sucre, i dèiem coure un parell de minuts fins que el sucre quedi desfet i absorbit per l’albergínia. Retirem del foc i deixem refredar.

Posem la llet on hem infussionat la farigola, les albergínies i el formatge fresc en un bol i ho triturem tot amb el túrmix (o també es pot fer amb la batedora). En aquest cas no cal passar la mescla resultant pel xino. Per tant, un cop triturat ja està llest per introduir a la geladera o congelador (en aquest segon cas caldrà remoure cada 15 minuts per evitar la formació de cristalls).

6. Gelat de préssec groc de juny amb formatge de cabra i marialluïsa 

Ingredients:

• 800 g de préssec groc de juny (o qualsevol altra varietat dolça i de carn ferma), un cop pelat
• 10 g de marialluïsa seca (si és fresca serien uns 20 g)
• 200 g de sucre, preferentment moreno sense refinar
• 420 g de formatge de cabra suau 
• 1 l de llet fresca sencera

Preparació:

En primer lloc pelem els préssecs i els tallem a daus molt petits. Un cop tallats hi afegim el sucre i deixem macerar durant almenys 2 hores.

En paral·lel posem la llet en un cassó i la portem a ebullició. Aleshores hi afegim la marialluïsa i deixem infussionar durant 5 minuts. Després colem i esperem que es refredi.

Un cop la llet sigui freda i hi afegirem el formatge de cabra i ho triturarem tot amb el túrmix (o també es pot fer amb la batedora). A continuació hi afegirem el préssec que teníem macerant amb el sucre. Remenem amb una cullera per homogeneïtzar i ja està llest per introduir a la geladera o congelador (en aquest segon cas caldrà remoure cada 15 minuts per evitar la formació de cristalls). Sinó volem trobar el préssec a trossets dins el gelat tant sols caldria passar-lo pel túrmix.

7. Aigua aromatitzada

És tant senzill com introduir dins l’ampolla d’aigua unes fulles o brots de les espècies que desitgem que ens aportin el seu toc refrescant a l’aigua. Algunes opcions són la sàlvia (Salvia officinalis), la tarongina (Melissa officinalis), la marialluïsa (Aloysia citrodora), o la farigola (Thymus vulgaris), entre moltes d’altres possibilitats.

Simplement introduïu les espècies escollides a l’aigua i deixeu macerar, des d’unes hores fins a una setmana. Quan l’aigua s’acabi podeu reomplir sense canviar les plantes aproximadament durant una setmana.

8. Suc de saüc

Aquesta recepta de “Suc de Saüc” ha estat documentada el mes de maig del 2017 a Agramunt.  L’informant ha estat un marroquí, a qui havia dit la recepta un amic seu romanès, ja que és una recepta típica de Romania. Un exemple doncs del dinamisme i multiculturalitat que també trobem en els usos etnobotànics.

Per una garrafa de vidre de 5 litres hi posem 4’5 litres d’aigua, 10 flors (inflorescències) de saüc (si són grans 8), i per cada flor s'hi posa un gra d'arròs (per tant si hi ha 10 flors, 10 grans d'arròs). Es fa ben d'hora al matí, i es deixa tot el dia al sol (garrafa amb el tap posat, tapada). Al vespre, s'afegeix a la garrafa una llimona tallada a rodanxes (pell inclosa), i 300 grams de sucre (la quantitat de sucre és variable, pot ser moreno, blanc, panela, ...). Es deixa macerar un o dos dies més al Sol (amb la garrafa tapada però prenent la precaució de cada dia destapar-la un moment per tal que alliberi el gas generat), i passat aquest dia o dos, quan notem que té un gust agradable, ho colem i ho guardem a la nevera (fora de la nevera no es conserva).

El resultat és una beguda molt bona i refrescant!

9. Llimonada a la menta (es pot canviar la menta per les espècies que es vulgui)

Ingredients:

• 4 % sucre (del tipus que sigui). La proporció de sucre pot variar en funció de les preferències de cadascú.
• 11 % suc de llimona, si poden ser madures millor que millor.
• 84 % aigua mineral
• 1 % menta fresca (fulles i tija) (també es poden utilitzar altres espècies, això variarà en funció dels gusts de cadascú).

Preparació:

Es barregen tots els components, en fred, i un cop s'ha dissolt el sucre, s'hi posa a macerar la menta, que ha de quedar totalment coberta de líquid. Es deixa macerant 24 hores a temperatura ambient. Passat aquest període de temps es cola (a no ser que vulguem que la menta deixi més gust) i es posa a la nevera. Fora la nevera no es conserva. A la nevera dura més d'una setmana. Si no hi afegim sucre ni llimona, tindrem només una aigua aromatitzada amb el gust de la planta que hàgim afegit.

10. Xampanyet de Saüc (Sambucus nigra)

Ingredients (per 1l d'aigua mineral):

• 18,5 gr d’inflorescències (unes 3 inflorescències)
• 10 ml de vinagre de vi
• 120 g de sucre
• 78,6 g de llimona tallada a rodanxes, amb pell i tot (correspondria a 3/4 de llimona aproximadament).

Preparació:

Es posen tots els ingredients en una recipient ample, en aquest cas una olla, i de deixen en un indret amb canvis de temperatura però sense que hi toqui directament el sol. Tapat amb un drap.

Quan comencen a sortir bombolles a la superfície (es veu com un tel blanc, i de fet es començaven a florir els ingredients que suraven) es cola la mescla i es posa en una garrafa de vidre tapada amb una gassa, que respiri. Això acostuma a passar al cap de 4,5 dies d'haver fet la mescla. Aquesta garrafa es deixa al rebost, a temperatura ambient, durant una setmana. S'observa com van formant-se bombolletes produïdes per la fermentació. 

Transcorreguda aquesta setmana s'embotella en ampolles de cava tancades amb el tap de suro  i assegurades amb filferro ja que sinó podrien explotar, sortiria el tap degut a la pressió del gas.

Passades unes 3 setmanes després de l'embotellament ja es pot consumir.

11. Xocolata aromatitzada

Algunes espècies que es poden utilitzar:

• Fonoll (Foeniculum vulgare): confereix un toc anisat molt característic. Tradicionalment se n’havien emprat les llavors com a llaminadura, les fulles tendres eren consumides en amanida o com a verdura, i s’afegia als guisats i als llegums com a aromatitzant i per les seves propietats carminatives.
• Romaní (Rosmarinus officinalis): planta aromàtica per excel·lència, s’utilitzava com a tònic i estimulant, a part de tenir un ampli us a la cuina com a condiment. L’alcohol de romaní, pí i espígol s’emprava mitjançant fregues contra el cansament i dolor muscular. Planta mel·lífera per excel·lència.
• Sajolida (Satureja montana): àmpliament utilitzada com a condiment de les olives en conserva, la sajolida també és un excel·lent complement per a múltiples plats, als quals confereix un gust característic i un punt picant. Té, a més a més, grans propietats antisèptiques i expectorants.
• Farigola o Timó (Thymus vulgaris): és, juntament amb el saüc, l’espècie tradicionalment més emprada a nivell de Catalunya. Amb unes grans propietats antisèptiques ha estat emprada com a desinfectant intern i també contra les afeccions del sistema respiratori. Com a condiment culinari és excel·lent.
• Pi blanc (Pinus halepensis): havia estat molt utilitzat fins als anys 60 per fer-ne feixos amb les branques seques.  L’escorça es duia a les adoberies, i el tronc s’emprava per fer-ne bigues. A partir de les pinyes verdes del pi s’elabora un xarop deliciós i amb grans propietats expectorants i antisèptiques.

Preparació:

Ja veureu com elaborar aquesta xocolata desfeta aromatitzada és d’allò més senzill, i a més serveix tant per aquestes espècies com per d’altres que vulgueu utilitzar per tal de fer-la al vostre gust.

Simplement heu d’infussionar les plantes amb la llet que utilitzareu per fer la xocolata. Escalfeu la llet i porteu-la fins a ebullició, i quan estigui bullint afegiu-hi una branqueta de cada planta, com si féssiu una infusió normal i corrent. Tapeu el recipient i deixeu bullir un parell de minuts. Apagueu el foc, i espereu cinc minuts més que s’acabi d’infussionar (com més temps, més aroma de les plantes adquirirà la llet). Coleu la llet per tal d’eliminar-ne les fulles i branques de les plantes i continueu amb el procés normal d’elaboració de la xocolata desfeta. Només us caldrà afegir el cacau a la llet aromatitzada i, a foc lent, anar remenant fins que espesseixi. Bon profit!

El passat 8 de juny vam ser al Mercat de les Espècies d'Argençola. L'edició d'enguany es va fer sobre la menta, i avui us deixem un post on us expliquem tots els seus secrets!

Totes les mentes pertanyen a la família de les labiades, i com totes les espècies herbàcies de la família, tenen un conjunt de caràcters que les permet identificar fàcilment: 

• Tija de secció quadrangular (si la tallem té forma de quadrat).
• Fulles oposades i decusades. És a dir, surten de dues en dues, i a més, les dues fulles amb les immediatament superiors estan girades 180º, com si formessin una creu. Així eviten fer-se ombra i aprofiten al màxim la llum
• Les flors són molt petites, de color entre blanc i rosat, i es disposen en verticil·lastres (com pisos), que en ocasions apareixen tant junts que donen lloc a una mena de falses espigues. 

• La característica olor de la menta es deu, entre d’altres compostos, al mentol. El mentol és un compost orgànic de tipus terpènic, que té un important efecte refrescant sobre les mucoses. També té capacitat antisèptica i calmant (anestèsic suau). 
• Totes les espècies de menta tenen un creixement rizomatós. És a dir, fan unes tiges subterrànies que creixen paral·leles a la superfície del sòl (que són els rizomes), i de les quals van sortint els brots. Aquesta forma de creixement fa que la menta s’estengui amb facilitat si les condicions li són favorables, i també és el que explica com la menta desapareix durant l’hivern per tal de rebrotar amb força a la primavera.
• La multiplicació, cultiu de la menta no es fa pas mitjançant llavor, sinó que se’n planta esqueixos o trossos de rizoma, que arrelen amb molta facilitat. 
• Totes les espècies de menta presents a Catalunya, en major o menor mesura, creixen en ambients humits. Algunes amb indrets ombrívols i uns sòls amb una elevada humitat en tenen prou, mentre que en d'altres casos creixen ben bé a tocar de cursos fluvials.
• Alhora, el gènere Mentha és molt propens a les hibridacions entre espècies, ja siguin generades de forma espontània, o bé, afavorides per l’acció humana amb l’objectiu de desenvolupar varietats de menta amb major concentració de mentol o simplement amb un perfil sensorial (aroma) particular. 

Hi ha moltes espècies diferents de menta:

(Tots els mapes de distribució han estat obtinguts a partir del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya http://biodiver.bio.ub.es/biocat/index.jsp)

• Mentha cervina (molt poc abundant, creix sobretot en zones silíciques de la zona del Cap de Creus i les Alberes).

• Mentha suaveolens (de les més abundants en zones mediterrànies) 

• Mentha longifolia (molt similar a l’espècie anterior però menys mediterrània i més continental i pirinenca).  

• Mentha pulegium (sobretot present en zones litorals i prelitorals. Creix força plana a terra, i no presenta cap tipus de pilositat)

• Mentha aquatica (típica d’herbassars de sòls inundats, escampada arreu del litoral, prelitoral i Catalunya interior però poc abundant).

• Mentha arvensis (similar a l’espècie anterior però més petita i molt més escassa. Apareix només en alguns indrets pirinencs i del NE del país sobre sòls preferentment silícics).

En els propers posts us penjarem les diferents receptes que vam deixar tastar al Mercat de les Espècies d'Argençola, un petit viatge gastronòmic pel món a través d'una planta oblidada: la menta.

Avui us deixem amb un dels 8 tastos de menta que vam elaborar pel 9è mercat de les herbes d’Argençola, que organitza l’Associació el Trill.

Hem triat la granita, perquè de cara a la calor d’aquests dies ens anirà molt bé per refrescar-nos i també perquè va ser un tast que va sorprendre a tothom pel seu gust deliciós.

La granita és una beguda de consistència semblant a un sorbet que s'elabora bàsicament amb sucre, aigua i fruita, però amb una textura més gruixuda i cristal·lina (d'aquí el seu nom) i el seu origen prové de Sicília, tot i que es troba a tota Itàlia.

Aquesta textura més gruixuda i cristal·lina es dóna com a resultat de diferents tècniques de congelació: les varietats més fines s'elaboren en una geladora, mentre que les més gruixudes es congelen només amb agitacions ocasionals, i després es raspen per obtenir cristalls solts.

Entre els sabors més tradicionals i habituals hi ha el de llimona, mandarina, gessamí, cafè, ametlla, menta, pinya i, en temporada, de maduixa i de mora. Nosaltres hem triat la pera!

Procediment:

1. Pelar i tallar les peres

2. Posar-hi mitja tassa de suc de llimona.

3. Fer un almívar amb aigua i sucre.

4. Afegir després els trossos de peres i anar remenant durant uns 10 minuts.

5. Un cop es para el foc, deixar reposar fins que es refredi, afegir-hi menta fresca tallada a trossets petits i passar-ho tot per la liquadora.

6. Per tal d'aconseguir aquesta textura que la caracteritza, es posa tota la barreja en un recipient d'uns 2 cm d'alçada al congelador i cada 20 minuts es treu i es rasca amb una forquilla durant 2 hores.

I ja la tenim feta! Oi que és molt senzill? Doncs estem segurs que el resultat us semblarà espectacular!!!

Seguim penjant-vos les diferents receptes del 9è Mercat de les Espècies d'Argençola, que organitza cada any l'Associació el Trill i ho dedica a una planta silvestre, aquest any la Menta.

Doncs avui viatjarem fins a l'Orient Mitjà, concretament a la zona de Síria o el Líban, on elaboren un plat fàcil de cuinar i amb moltes variacions en els seus ingredients. Aquí podeu deixar anar la vostra imaginació o totes les hortalisses que tingueu a mà.

Parlem del tabulé, una amanida feta amb cuscús o bulgur, que es serveix freda acompanyada d'oli d'oliva, suc de llimona i sal. La recepta original porta: tomàquet, ceba i herbes aromàtiques fresques.

Ingredients:

INGREDIENTS:

- Cuscús integral d'espelta

- Tomàquet

- Pastanaga

- Ceba

- Meló

Per la salsa fem servir:

- Oli d'oliva

- Suc de llimona

- Menta salvatge fresca

PREPARACIÓ:

1. Fer bullir aigua en una olla, i just quan arrenqui el bull afegim el cuscús, remenar perquè quedi tot moll i apagar el foc. Al cap de 5-7 minuts el cuscús absorbeix tota l'aigua i ja està cuit.

2. Mentrestant podem anar tallant les verdures a daus o utilitzant la picadora.

3. Barrejar les verdures amb el cuscús.

4. Afegir la salsa i servir fred.

Una recepta fàcil, fresca, ràpida i d'aprofitament, ja que podeu posar qualsevol verdura, fruita o planta oblidada que tingueu a mà, aprofiteu la gran varietat que hi ha a l'hort.

Viatgem fins al Pròxim Orient per portar-vos el falàfel. Podríem descriure el falàfel com una croqueta de cigrons; aquí ens la mengem sola, però tradicionalment es menja amb salsa de iogurt o de tahina, així com en sandvitx, en pa de pita o simplement com a entrant.

L'element distintiu del falàfel d'altres empanades és que els cigrons no es couen: simplement es posen en aigua fins que s'estoven i després es trituren barrejats amb ceba, all i espècies (pebre negre, pebre de Caiena, comí...).

Ingredients:

• Aigua
• Cigrons
• Ceba
• All
• Menta
• Espècies: pebre negre, pebre de Caiena, comí...
• Oli per fregir
• Farina de blat de moro o farina de cigró

Elaboració:

1.Posar a estovar cigrons amb aigua.

2. Barrejar-los amb all, ceba, menta i espècies, i triturar-ho tot junt.

3. Fer boles amb la pasta triturada.

4. Arrebossar les boles de cigrons amb farina de blat de moro o farina de cigró perquè tinguin més consistència.

5. Escalfar oli abundant i fregir-hi les boles.

El llúpol és una liana trepadora que es coneix principalment pel seu ús en l’elaboració de cervesa. Tanmateix, també és una planta comestible i que podem trobar assilvestrada en indrets humits. El seu nom científic és Humulus lupulus.

L’època de recol·lecció és durant la primavera fins ara l’estiu, quan la planta comença a treure noves tiges. La part comestible són els brots tendres del llúpol, del capdamunt de la planta, que s’elaboren de manera similar als espàrrecs. Quan cuinem aquesta planta cal tenir en compte que, com que la tija és una mica rasposa, sempre convé fer-li una escaldada, o també es pot coure al vapor.

• 

Ingredients:

• 2 ous de pagès
• Un manat de tiges de llúpol
• Oli d’oliva verge
• Una dent d’all
• Sal

Preparació:

• Netejar i posar el llúpol a remull mitja hora, perquè quedi més tendre.
• L’escaldem 2-3 minuts en aigua bullent i tot seguit l’escorrem.
• Damunt del tallador, el trinxarem ben menut.
• Batem els ous amb un pessic de sal i hi afegim el llúpol esmicolat.
• Es sofregeix una mica d’all amb l’oli d’oliva i tot seguit, ja hi podem tirar  els ous batuts amb el llúpol.
• Girem la truita perquè es cogui bé per cada cantó, i servim. Bon profit!

• 

• 

Quan anireu a collir el carbassó o les albergínies a l’hort, hi trobareu entremig les verdolagues i els blets, perquè creixen  aprofitant  la humitat de l’hort. Aquestes plantes són comestibles i nutritives, no dubteu en posar-les a la cistella!

Ingredients:

• 2 cebes mitjanes
• 2 pastanagues
• 1 carbassó mitjà
• 1 albergínia mitjana
• 1 plat ple de verdolagues, amb tronc i tot
• 1 plat ple de blets ben tendres
• Cúrcuma, pebre, sal, herbes aromàtiques
• 1 polsim de bicarbonat
• 1 ou
• 1 tassa petita de polenta
• 1 tassa petita de llet de civada
• 1 gra d’all

Preparació:

• Tallem les cebes i les pastanagues ben menudes i les ofeguem a la paella, tapades i amb herbes aromàtiques. Les traiem i reservem. En la mateixa paella, fem el mateix amb el carbassó i l’albergínia. Finalment, trinxem les verdolagues i les saltegem també a la paella amb una mica d’all.
• Posem aigua a bullir i escaldem 5´els blets, els escorrem bé i els trinxem en el tallador, que quedin ben esmicolats.
• Barregem totes aquestes verdures en un bol, afegim sal i aromàtiques al gust,  un polsim de bicarbonat i la tassa de polenta. Apart, batem l’ou amb la llet, un polsim de cúrcuma i pebre i ho aboquem també a la barreja.
• Ho posem en un recipient allargat per anar al forn i es deixa coure al bany maria durant una hora mínim. Millor deixar-lo reposar una hora abans d’encetar-lo.
• Ideal: hi podeu barrejar pernil si voleu, només cal que el sofregiu ben menut amb la ceba al principi.
• Ep! L’aigua de bullir els blets conté molts nutrients que hi ha deixat la planta. Quan sigui freda aprofiteu-la per regar les plantes. Penseu que el blet és molt potent com a aliment!

Els blets són una verdura excel·lent que de ben segur que heu vist al jardí, a l’hort o per vores de camins. Es caracteritza per les seves fulles triangulars i dentades, de color verd intens. El seu nom botànic és Chenopodium album, i en castellà se’n diu “cenizo”, degut a que l’anvers de les seves fulles és farinós.

És una planta molt abundant en el nostre territori que comencem a trobar cap a finals de primavera, quan treu els primers brots, i durant tot l’estiu. La millor època per collir el blet és ara (Juliol), abans que comenci a espigar, quan les seves fulles són més tendres i cruixents.  El gran avantatge d’aquesta planta és que és molt profusa, doncs té molt fullam i creix en grups, de manera que és fàcil obtenir-ne un bon manat.

Les fulles del capdamunt de la planta, les més joves, es poden menjar crues, en amanida. La resta, es poden cuinar de la mateixa manera que els espinacs:  les escaldem i les consumim com a verdura, en truites, quiches,... La recepta que us proposem és una versió silvestre dels tradicionals espinacs a la catalana:

Ingredients per a 2 persones:

• Un bon manat de blets (fulles i pecíols, sense tija)
• 2 o 3 culleradetes de pinyons (també podem utilitzar nous trinxades)
• 2 o 3 culleradetes de panses
• 2 alls
• Oli d’oliva verge
• Sal

Preparació:

• Posem aigua a bullir i escaldem els blets durant 3-4 minuts, amb sal. D’aquesta manera queden més suaus i més verds. S’escorren i es tallen una mica perquè es barregin millor amb el sofregit.
• Sofregim els alls laminats amb l’oli d’oliva, després hi afegim els pinyons (o les nous) i anem remenant perquè es torrin. Quan l’all i els pinyons ja siguin rossos, hi afegirem les panses, prèviament hidratades.
• Finalment hi afegim els blets i ho remenem bé.
• Es pot servir com a acompanyament, i ho podem decorar amb algunes flors silvestres d’estiu:  malva, lletsó, calèndula, ...

La recepta de melmelada de mores permet fer dues coses en un mateix procés: la melmelada i el gelat, en aquest ordre. És una manera excel·lent d’aprofitar totes les mores de la temporada a la vegada i preparar gelats d’allò més acolorits per refrescar-nos.

Ingredients:

• Un quilo de mores
• Mig quilo de sucre morè
• Mitja llimona (només la pell)

Preparació de la melmelada:

• Netegem les mores i les posem en una olla. Aboquem al damunt el sucre i la pell de mitja llimona. Remenem que es barregi be el sucre, ho tapem i ho deixem el foc ben baix.
• Quan el sucre s’ha desfet i veiem que la fruita comença a estar banyada de suc, i vol començar a bullir, fem una bona remenada i deixem que  bulli 10 minuts, sempre tapat.
• Tot seguit ho triturem amb la batedora, intensament, i ho passem pel colador xinés, repenjat damunt d’una amb una olla a sota seu, per recollir el suc.
• Anem  remenant amb una mà de morter i fent pressió. D’aquesta manera,  la polpa endolcida i sucosa, passa al recipient de sota, i ja tenim la melmelada. Us en sortirà un quilo, o sigui que calculeu la mida dels pots que voleu omplir... Recordeu esterilitzar-los al bany maria uns 10’ si els voleu guardar.
• En el colador xinès ens quedarà una pasta que no és altra cosa que els pinyols de les drupes i polpa enganxada. No ho llenceu. Amb això fem el gelat!

Gelat de iogurt de mores amb (melmelada de mores)

• 2 iogurts naturals, no ensucrats
• Una cullerada de sucre
• Un got d’aigua ple
• La pasta sobrant de prémer la polpa de les mores
• Motlles de gelat

Un cop feta la melmelada, agafeu la pasta espessa que us ha quedat en el colador xines i la torneu a posar en la mateixa olla de coure, ho cobriu amb un got d’aigua i afegiu una cullerada sopera de sucre.

Feu-ho bullir 2-3 minuts, remenant, i ho torneu a passar pel colador, prement ben fort. El resultat és com una melmelada més líquida,  de “segona passada”, que quan està freda la barregem amb el iogurt. Per cada mida de iogurt, poseu-hi la mateixa mida del suc obtingut. Ho barregeu bé, ompliu els motlles de polos i cap al congelador!

• 

• 

• 

Avui tothom parlarà de l’ #IFTorredelEspanyol. Els tertulians, els polítics i les portades de la premsa (opinions emeses des d’una perspectiva majoritàriament urbana) de ben segur que repetiran els mots catàstrofe, boscos bruts, manca d’efectius, solidaritat, i d’altres en direccions similars. En efecte, sap molt de greu un incendi d’aquestes característiques, però encara sap més greu quan duem dècades de polítiques agràries, alimentàries, econòmiques, i de gestió territorial que han estat, i segueixen sent, els ingredients perfectes per tal que incendis com el d’avui (i molts d’altres fenòmens menys mediàtics però igual de preocupants) tinguin lloc. 

Els paisatges, sí aquests paisatges que tots ens posem en boca i que tan erròniament qualifiquem de naturals, són dinàmics i responen (des de fa mil·lennis) a l’activitat humana.

 En terminologia científica es parla de paisatges culturals i socioecosistemes,  ja que són el reflex de la interacció entre les persones i el territori. En el moment en que la relació entre el territori i les persones que l’habiten canvia, també canvien els paisatges, és ben senzill. I això és precisament el que ha passat a partir de mitjans del segle passat i fins a l’actualitat: que s’ha prioritzat un desenvolupament econòmic basat en la indústria i els serveis, i s’ha fomentat una agricultura intensiva i basada en la quantitat i no la qualitat. I evidentment, els consumidors, des de la ciutat, no hem fet sinó recolzar aquest model agrícola, volent de tot a tothora, més bonic que no pas bo, i barat per sobre de proximitat i qualitat. 

La conseqüència: un importantíssim despoblament rural (un exemple clar, Torre de l’Espanyol 1920: 1467 habitants, Torre de l’Espanyol 2018: 618 habitants) i una gran abandonament de l’activitat agrària.

Per què? Doncs perquè viure de la pagesia, en aquest país, és molt complicat, i és que no ens oblidem que els pagesos i pageses han de viure. Complicat precisament perquè ni consumidors ni administracions valorem prou els seus productes, i perquè tampoc som conscients que escollint un o altre producte estem escollint també com volem que siguin el territori que ens envolta. Si seguim volent oli a tres euros el litre, es evident que ningú es podrà guanyar la vida cultivant oliveres i per tant aquells camps s’abandonaran. Si les polítiques del lliure mercat permeten que les taronges de Sud Àfrica siguin més econòmiques que les de la Ribera d’Ebre, és evident que per vuitcèntims el quilo ningú de nosaltres tampoc cultivariataronges. Són dos exemples només, però en podríem posar molts més i igual d’eloqüents. 

I si parlem dels boscos la situació és encara més complexa. Quan un conreu s’abandona, perquè mantenir-lo no és econòmicament viable, progressivament es va convertint en bosc. És el que s’anomena successió secundària. I, com era d’esperar en el sistema incoherent en que vivim, gestionar aquest bosc és, en termes econòmics, molt més car que el rendiment que se’n pot extreure. Per tant, resulta d’allò més lògic que els propietaris no hi duguin a terme cap mena de gestió. Amés, la hipocresia de la societat fa que quan és hora d’anarbuscar bolets o passejar, el bosc és de tots; però en canvi a l’hora de contribuir a gestionar-lo (vegeu sinó la polèmica de la possible taxa boletaire) el bosc és només responsabilitat del propietari. No és d’estranyar doncs que els boscos estiguin com estan, i que molts propietaris, farts de perdre-hi bous i esquelles i a s’obre d’haver d’aguantar domingueros que es pensen ser en un parc temàtic, arribin a la concussió que ells al bosc no hi faran res i que si es crema doncs un maldecap menys.

I ja hem arribat al cap del carrer. I és que tots som responsables d’aquest incendi, perquè tots, des de ciutadans individuals a responsables polítics, hem generat les condicions que l’han fet possible. I que l’onada de calor no serveix en cap cas d’excusa. Benvingut sigui l’incendi si fos l’exemplificació que el model de desenvolupament triat ens mena a un carreró sense sortida del qual cal cercar-ne eixides sense més dilacions. Molt em temo però, i basant-me en els precedents, que el tractament del símptoma (l’incendi) emmascararà el tractament de l’origen del problema.  Molt em temo que tots seguirem sent piròmans i que esperarem impassibles fins al següent incendi per aleshores tornar-nos a desfer en lamentacions. Tant de bo m’equivoqués. 

Marc Talavera Roma

President del Col·lectiu Eixarcolant. Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialista en agroecologia, etnobotànica i ecologia forestal.

Nivell: Bàsic
Estris: bol, picadora o mà de morter. 
Temps: 10min preparació + 15-20min cocció

Ingredients:

• Farina de pisana 150 g
• Sal
• Mantega 60 g
• Sucre 50g
• Ou 1
• Romaní
• Mel

1. Barrejar 150 g de farina de pisana amb sal.
2. Afegir-hi 60 g de mantega.
3. Esmicolar fulles de romaní amb una mà de morter i mesclar-ho amb la massa.  
4. Afegir-hi sucre i mel segons el gust desitjat. Nosaltres hi vam posar 1 cullerada sopera de mel de romaní per potenciar el gust!
5. Enfornar, amb el forn prèviament escalfat, a 180˚C durant 15 min, fins que es tornin daurades.

AL·LÈRGENS: Amb la llista d'ingredients actuals conté OU, GLUTEN i LÀCTICS. Us animem a fer-ne versions veganes, sense gluten o sense làctics! Podeu enviar-nos-les a info@eixarcolant.cat i les inclourem al receptari!

Has triomfat amb aquesta recepta? Etiqueta la teva obra culinària
amb el hashtag #ReceptesEixarcolant

Des del Col·lectiu Eixarcolant donem ple suport al Compromís Per la Conca, promogut per l’entitat Per la Conca, el qual us convidem a subscriure i que té com a objectiu garantir un model de desenvolupament sostenible per la Conca d’Òdena, lliure d’especulacions urbanístiques i basat en la participació ciutadana, una indústria amb valor afegit, un urbanisme sostenible, i la dinamització rural; i que ara resulta més imprescindible que mai davant la voluntat d’urbanitzar 400 ha de sol industrial al sector de Can Morera (zona nord de la Conca, al terme municipal d’Òdena). Us convidem a participar a l’acte previst per aquest divendres 22 de març a les 19:00 al Teatre Municipal de l’Ateneu d’Igualada, convocat per Per la Conca i Unió de Pagesos, el qual recolzem totalment. Us animem a visitar la seva web i seguir-los a Facebook, Twitter i Instagram!

Aquesta primavera, estrenem butlletí i estrenem pàgina web! Hem fet un rentat de cara a la web antiga, perquè es pugui consultar els projectes que tenim entre mans de manera fàcil i ràpida. A més, disposarem de l'agenda per proporcionar informació dels diferents actes i sortides que realitzem al llarg de l'any arreu del territori, i tindrem un petit receptari.