Si us agrada el cogombre aquesta és una espècie interessant! Doncs destaca pel seu gust suau de cogombre, i en menor mesura de nous tendres.

És present arreu del país, des del nivell del mar fins als 1.500 metres d'alçada, i representada per diferents subespècies. Principalment es troba en brolles, fenassars, marges forestals, i pastures de caràcter xeròfil (sec). Li agraden els ambients amb cert caràcter forestal i sense llaurar. Està adaptada a la sequera i, en general, no requereix reg, si bé en ambients mediterranis amb un dèficit hídric estival (sequera) marcat, el reg pot ser interessant per estimular el creixement de les fulles.

Té les tiges fines, erectes, rogenques i amb fins pèls. I les fulles són compostes imparipinnades, amb folíols dentats i oposats. Floreix a la primavera i estiu, amb flors molt petites, sense pètals, agrupades en glomèruls, i amb curiosos filaments vermells.

Pel que fa al seu cultiu, d'entrada, convé no realitzar cap tipus de fertilització per tal de no afavorir les espècies adventícies, i en tot cas adobarem un cop els individus estiguin ben instaurats. De fet, fins aleshores caldrà controlar les espècies adventícies, ja que la pimpinella té un creixement relativament lent i poca alçada. Tanmateix, un cop els individus ja estiguin ben instaurats, només haurem de realitzar una sega quan la part aèria de la pimpinella estigui seca. També és important que deixem fructificar part dels individus, ja que així la població s’anirà regenerant.

Les seves fulles són comestibles crues. Són refrescants, amb un punt amarg. Es pot afegir en amanides i salses, també en batuts i en sorbets! Sembla ser que és un dels components de la salsa verda de Frankfurt.

Presenten un elevat contingut en K, Mg i Fe, moderat en Ca i Zn, i baix contingut de Na i àcids oxàlics. Hi destaquen, els components fenòlics, que aporten capacitat antioxidant.

L’heu tastat mai?