Heu sentit mai la frase “A criar malves” o “En fa d’anys que fa malves!”? I és que l’espècie d’aquesta setmana era molt present en cementiris, per l’elevada presència de fosfats de calci al sòl. Però la malva és molt més que un refrany, és una espècie deliciosa i amb moltes propietats nutricionals.

Creix en zones ruderals, horts abandonats, marges de camins, en general en indrets rics en nutrients i generalment calcaris.

Pertany a la família de les Malvàcies, i és una planta perenne que compta amb un sistema radicular pivotant molt potent. Té les fulles palmades, amb cinc lòbuls i nervis que surten d’un punt central i es ramifiquen (nerviació palmada). La textura és rugosa i al revers de les quals hi ha petits pèls. Per tal de no confondre-la amb la malva arbòria (Lavatera arborea), molt més alta i de fulles totalment cobertes de petits pèls (textura vellutada), cal mirar si a la base de les fulles té un petit punt de color lilós ja que aquest tret només és propi de la malva (Malva sylvestris). Un altre caràcter distintiu és que al revers de les fulles sovint presenta punts de color rovell, propis del fong Puccinia malvacearum.

Per últim, cal destacar que tota la planta és rica en mucílags que li confereixen propietats antitusives i antiinflamatòries, per la qual cosa ha estat molt emprada tradicionalment amb finalitats medicinals. 

D’abril a juny presenta flors liles de cinc pètals comestibles i de gust molt suau. I el seu fruit, petit i arrodonit però aplanat, per semblança s’anomena panet i les seves llavors en les quals es fragmenta reben el nom de formatgets. 

Cultivar-la, un cop està ben establerta, és molt fàcil. És molt resistent a la sequera, i el reg es desaconsella ja que afavoreix la proliferació del fong.

Les fulles, comestibles, es poden recollir tot l’any, i hem de tenir en compte que cal guardar-les en un recipient tancat a la nevera si volem que es conservin bé, ja que es panseixen amb facilitat. 

Degut a la presència de mucílag i també certa pilositat, tenen una textura poc agradable si les mengem en cru. És recomanable coure-les al vapor per tal que perdin el mucílag i després saltejar-les, o bé, deshidratar-les de forma sobtada (a la fregidora o al forn) per tal que quedin cruixents.

És una font de fibra dietètica i té una proporció elevada d’àcids grassos poliinsaturats (Omega-3), Ca, K, vitamina C i E, i un contingut moderat de Mg, Fe, Cu, Mn, Zn. La baixa relació d’àcid oxàlic / Ca afavoreix l’absorció del calci. A més a més, té un contingut molt elevat de components fenòlics (principalment flavonoides) i una concentració elevada de polisacàrids de caràcter mucilaginós; assolint una elevada capacitat antioxidant i antimicrobiana. 

Com l’anomeneu vosaltres? Hi havíeu jugat mai?