Heu pogut veure el ginebró enguany? Aquest és un dels darrers exemplars amb fruits que hem trobat a la Catalunya Central, cobert per la neu.

El ginebró o ginebre (Nom científic: Juniperus communis) és molt abundant en boscos i matollars del terç nord del país, en zones muntanyoses de la Catalunya Central, Prades i els Ports de Tortosa - Beseit, entre els 500 m i els 2200 m d’altitud.

Es tracta d’un arbust, perenne i llenyós, amb fulles aciculars i fruits esfèrics (gàlbuls) de color verd que al madurar es tornen negres amb una coloració blavosa. És dioic, amb individus mascles i d’altres femella.

A menor altitud, cal diferenciar-lo de Juniperus oxycedrus, el càdec, també comestible però menys valorat: té una estructura més arrodonida, més ramificada i amb menys alçada. A més, presenta dues franges blanques al revers de les fulles, enlloc d’una sola franja com el ginebró, i té els fruits de color marró.

El ginebró és conegut arreu perquè els seus fruits són emprats en l’elaboració de la Ginebra.

Però també té molts altres usos a la cuina!
I és que el fruit madur és comestible, ric en olis essencials amb activitat antioxidant, anitmicrobiana i diürètica, i ric en Ca i K.

Es pot afegir picat, amb una picadora o un molinet, a qualsevol recepta (carn, formatge, pasta…) i fins i tot sencer en una cocció. El considerem un pebre local, que enlloc d’aportar picant, proporciona un gust resinós, amb aromes forestals, un punt d’astringència i matisos de dolçor.

L’heu utilitzat mai a la cuina?