Amb l’arribada de la primavera moltes brassicàcies ja floreixen!

Són, generalment, espècies herbàcies anuals, sobretot pròpies de la regió Mediterrània, i sud-est i centre d’Àsia.

Presenten fulles simples, amb disposició alterna, i flors hermafrodites agrupades en raïms. Aquestes tenen 4 pètals disposats en creu, i 6 estams -2 d’externs i curts, i 4 al centre i més llargs-.
Els fruits són beines que contenen una làmina fina que els divideix en dos. Quan són allargats s’anomenen síliqües, i quan són més amples que llargs silícules.

Actualment es coneixen més de 3000 espècies de brassicàcies, de les quals avui us en presentem 5 protagonistes de la primavera.

• Ravenissa groga / Ervianes (Erucastrum nasturtiifolium): silvestre comestible de flor groga amb el limbe de la fulla molt retallat, i siliqua prima i llarga. Abundant en camps de conreu i espais ruderals.

• Bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris): silvestre comestible de flor blanca i petita, fulles dividides i menudes, i fruits triangulars. De poca alçada, molt abundant en erms, descampats, i conreus.

• Colza (Brassica napus subsp. oleifera): planta de flors grogues, de grans dimensions. Cultivada com a planta farratgera i per l’obtenció de l’oli.

• Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides): silvestre comestible de flors blanques. Molt abundant en vinyes i fruiters de secà.

• Mostassa (Sinapis alba subsp. mairei): silvestre comestible de flors grogues i fulles amples, present en vores de camins i conreus. Es diferencia d’altres mostasses perquè té una llavor al bec -part final de la síliqua-. Molt similar a la mostassa borda (Sinapis arvensis) la qual té el bec més curt.

A aquesta època de l’any també podem trobar: cultivades, com la col i el bròquil que ja s’espiguen, i el rave i el nap; i silvestres comestibles com la rúcula de flor blanca (Eruca vesicaria), el bàbol (Lepidium draba) o el creixen (Rorippa nasturtium-aquaticum).

Quina és la teva crucífera preferida?