Si teniu amics o amigues de les Terres de l’Ebre, del País Valencià o d’Aragó segur que us han parlat dels deliciosos postres anomenats “bunyols o crespells de borraina”, que es poden servir amb mel o sucre; o si teniu coneguts o família d’Extremadura o Navarra potser us han parlat de les penques de borraina amb patata; i fins i tot també és possible que hagueu begut alguna infusió o utilitzat algun producte de cosmètica que contingués borraina!

La borraina, borratja o borraja (Borago officinalis) és una planta anual que en aquestes dates podeu trobar abundantment en vores de camins, marges d’horts i zones amb intervenció humana com solars o descampants del litoral, prelitoral i l’interior.

Ara es troba en forma de roseta basal, ideal per collir-la. La identificareu fàcilment perquè a les fulles, rugoses, hi notareu petits pèls rígids (pilositat hirsuta) però que amb la cocció desapareixen ràpidament.

Les fulles tenen un alt valor nutricional, amb una elevada proporció d’àcid gamma-linolènic i concentracions notables de K, Ca i vitamina A. Pot presentar un contingut elevat d’oxalats i cal moderar-ne el consum si es té tendència a la formació de càlculs renals.

Les seves flors blaves, molt atractives pels pol·linitzadors, són riques en Vitamina E i carotenoides, però el seu consum ha de ser puntual perquè contenen alcaloides hepatotòxics.

La millor manera de cuinar les fulles és de tal forma que quedin cruixents, tot i que combinades amb patata també són molt bones bullides com a verdura. El gust és suau, agradable, i per tant agradarà pràcticament a tothom.

Si us atreviu a cultivar-la, heu de recordar que és una espècie nitròfila, li agraden els sòls rics en nitrogen, i que per anar bé cal sembrar al llarg de la tardor, entre el setembre i octubre, tot i que en llocs poc freds ara encara hi sou a temps.

On has trobat borraines? I com les has cuinat?