La divulgació i la transmissió de coneixements és cabdal en el món de l’etnobotànica, per aquest motiu avui volem compartit varis dels coneixements que tenim de l’ortiga petita o Urtica urens. 

Aquesta planta, a diferència de l’ortiga gran, és anual i monoica. La podeu distingir de l’ortiga gran o Urtica dioica pel tamany de la planta en general i per la mida de les fulles. En definitiva, la Urtica urens és molt més petita, amb fulles més petites, més tendres i menys urticants.

Creix majoritàriament en horts, jardineres i herbassars ruderals relativament humits. També en descampats i zones remogudes. Prefereix sòls més aviat fèrtils, o si més no amb una elevada concentració de nitrogen. La trobem des del nivell del mar fins als 2.450msnm. És abundant gairebé en la totalitat del territori català.

Per tal de de conèixer-la millor, a continuació us la descriurem i us n’explicarem la part emprada, i us compartirem unes infografies per tal d’identificar-la com és degut. 

Infografia Urtica urens

L’Ortiga petita és una planta herbàcia de tija quadrangular. Les seves fulles són oposades, simples, de limbe ovalat i marge serrat. La planta està coberta de tricomes que si els toquem ens transmeten l’àcid fòrmic, una substància urticant. Presenta flors de tonalitats verdoses o groguenques, petites i molt poc vistoses. No desprèn cap mena d’aroma. 

A nivell nutricional presenta concentracions molt elevades de calci(Ca), i poden proporcionar la ingesta diària necessària a partir de tan sols 150g d’aquesta planta. A més té concentracions rellevants de potassi (K), fòsfor (P), zinc (Zn) i ferro (Fe). També s’ha corroborat la seva capacitat antibacteriana i antimicrobiana. Pot presentar concentracions elevades de nitrats si creix en terrenys excessivament fertilitzats amb adobs químics, casos en que els infants n’haurien de reduir el consum. 

Se’n consumeixen les fulles tant crues com cuites, però si les consumiu crues sempre han de ser triturades per tal de destruir els petits pèls urticants. En cru el gust és una barreja entre espinacs i fruits secs. Podem fer-ne pestos, salses, o patés vegetals. Cuita recorda de forma clara als espinacs.

A diferència de l’Urtiga dioica, l’ortiga petita aguanta una mica millor la cocció, fet que en algunes elaboracions pot resultar un punt a favor seu.

A continuació us compartim dues receptes. La primera és un vídeo(reel) per cuinar-la crua, la segona una recepta escrita i amb foto per fer un plat amb l’ortiga cuinada. Us hi animeu?

.

Vídeo-recepta Pesto d’ortiga*

*En aquest cas pel vídeo s’ha emprat la varietat de l’ortiga gran (Urtica dioica, però amb la ortiga petita, el procés és exactament igual.

Vídeo recepta (Reel): https://youtu.be/f93n5JonQDo

.

Recepta Falàfels d’ortigues (Urtica urens) amb salsa de iogurt i menta.

Ingredients: Cigrons secs, ceba, all, un bon manat d’ortigues, sal, pebre, oli d’oliva i pebre vermell picant o bitxo. Per la salsa: un iogurt grec, suc de llimona, menta-l’espècie que més ens agradi o que tinguem a mà-all, sal i pebre. 

Preparació: És important posar els cigrons en remull la nit abans. Transcorregut aquest temps, el primer que farem, amb l’ajuda d’una picadora i/o d’una batedora de mà, és triturar els cigrons fins a obtenir-ne una pasta, que no cal que sigui del tot homogènia. A continuació, piquem ben fina la ceba i l’all, i també, les fulles de les ortigues, que escaldarem un parell de minuts. Ho barregem tot bé amb la massa de cigrons i ho salpebrem al gust. Si us agrada el tocs picant, també us recomanem incorporar-hi bitxo picat o pebre vermell picant. 

Un cop feta la massa, en fem petites boles, com si fossin mandonguilles, que podem deixar reposar a la nevera per tal que esdevinguin més compates. Un altre truc és arrebossa-les amb farina de cigró si veiem que han quedat massa trencadisses. Ara ja només cal fregir-les o fer-les al forn.

Per a la salsa, barregem el iogurt amb l’all i la menta ben picats, hi posem un rajolí de suc de llimona, i ho salpebrem al gust. Servim els falafels ben calents. Bon profit!