Durant l’hivern, moltes de les espècies silvestres comestibles es troben en forma de roseta basal. És a dir, totes les fulles es troben arran de terra i surten d’un punt central. I és ara quan és el millor moment de consumir-les, ja que és quan la fulla és més tendra. Són espècies ideals per consumir en forma d'amanida, però també de moltes més maneres.

Ara bé, el problema és que a vegades pot resultar-nos difícil diferenciar-les visualment. És lògic, a simple vista totes elles són molt semblants. Però no patiu, que amb una mica d’entrenament i algunes idees acaba essent ben fàcil. Per això avui volem ajudar-vos a identificar els trets principals d’algunes de les espècies silvestres comestibles que creixen en forma de roseta basal. Estigueu atents/es!

▪️ La xicoira (Cichorium intybus): fulles amb pilositat, amb el marge lleugerament dentat i el nervi central de la fulla marcat de color blanc. Gust amarg.

▪️ El lletsó (Sonchus oleraceus): fulla glabra, però amb certa pilositat / vellut blanc al centre de la roseta, de color glauc (verd - blavós), que a l’hivern es taca de vermell. Gust molt poc amarg.

▪️ La masteguera (Chondrilla juncea): fulles amb el marge dentat / lobulat. Gust dolç. Creix totalment plana a terra. Sovint es veuen encara les tiges de l’estiu anterior.

▪️ La dent de lleó (Taraxacum officinale): fulles dividides pràcticament fins al nervi central. De color verd i durant l’hivern fàcilment vermell, així com també el nervi gruixut. Gust amarg.

▪️ La rosella (Papaver rhoeas): fulles amb pilositat, força irregulars, enteres o dividides fins al nervi central. La base de la rel és prima, molt més que en la resta d’espècies esmentades. No creix aplicada al terra del tot. I el seu làtex ràpidament adquireix tonalitats groguenques.

Ah! Si tot i així ho veieu complicat… us animem a marcar les rosetes que tingueu més a l’abast i esperar que floreixin per confirmar la vostra identificació.

Esperem que us sigui de gran ajuda!