Yucca gloriosa – Iuca

La flor de iuca o izote és la flor nacional de El Salvador, on és part de molts plats tradicionals. Aquí es tracta d’una espècie tradicionalment cultivada a les masies i horts, ja que, de les seves fulles, se n’obtenien petits cordills per lligar les tomaqueres. Més recentment, també s’ha cultivat com a flor ornamental a les zones urbanes.

Actualment, la trobem naturalitzada arreu del país prop de masos i horts i també en descampats i terraplens de pobles i ciutats –generalment des del nivell del mar fins els 1.000 m d’altitud– i preferentment en ambients mediterranis. No s’ha de confondre amb la iuca o mandioca (Nom científic: Manihot esculenta) que és un tubercle de la família de les Euforbiàcies, mentre que aquesta setmana us parlem d’una espècie de la família de les Asparagàcies.

És una planta que pot assolir 2,5 m d’alçada. Presenta fulles lanceolades, llargues i punxents, que li donen un aspecte de palmereta. Les flors, molt grans, són blanques i s’agrupen en imponents inflorescències.

La forma més fàcil de reproduir-la és arrencant un plançó ja arrelat i trasplantant-lo, ja que arrelarà amb molta facilitat. Planteu-la en indrets assolellats i més aviat secs.

És rica en fibra i vitamines tals com carotens, vitamina B1 i C, Fe, Ca i P. No obstant això, la majoria dels minerals i vitamines es perden durant el procés de cocció. És també un aliment ric en àcids grassos insaturats (àcid linoleic i àcid oleic) i una bona font de proteïnes (>15g/100g). El gust amarg de les flors es deu a les saponines que contenen, però aquestes s’eliminen amb l’aigua de cocció quan les flors es mengen cuites.

A la propera publicació, us explicarem com podem consumir les flors de iuca, amb moderació i finalitats decoratives si les consumim crues, i com un ingredient principal si les coem (però seguint un petit truc).