Scandix pecten-veneris – Pinta de Venus, agulles de pastor, forquilles o dits de bruixa

Heu vist mai la pinta de Venus (Scandix pecten-veneris)? També s’anomena agulles de pastor, forquilles o dits de bruixa. A aquesta època de l’any és molt fàcil d’identificar! I justament la trobareu al 3r volum de la col·lecció Els llibres de les plantes silvestres comestibles, que ben aviat presentarem!

És una espècie anual de la família de les umbel·líferes, gràcil, petita, que generalment no supera els 20-30 cm d’alçada. Les fulles estan molt dividides, amb els folíols estrets, i són de color verd clar. Les flors, de color blanc, s’agrupen en petites umbel·les, i els 5 pètals que presenten són desiguals, essent més grans els que miren cap a l’exterior. Però el tret més característic, i que dona nom a l’espècie, són els seus fruits, talment com petites agulles erectes que poden arribar als 9 cm de longitud.

La trobem principalment en camps de conreu, marges, descampats i zones amb intervenció humana. Li agraden els sòls ben drenats, fins i tot pedregosos. Generalment no es troba per sobre dels 1000 msnm.

I per tant, la podem cultivar, sembrant-la a l’hivern en zones assolellades i ben drenades.

La part aèria de la planta és comestible, tant crua com cuita. Presenta un gust fresc i suau, però amb matisos subtils de caràcter anisat, que ens pot recordar el fonoll, però molt més suau. Tot i el seu aspecte esprimatxat és una espècie bastant tendra i poc fibrosa. És ideal per incorporar a hummus de llegums, làctics i altres sucs verds o batuts. Pel que fa a la seva composició nutricional, destaca pel seu contingut en minerals, sobretot K, Ca, Mg i Na, Zn i Fe, també és rica en fibra i en àcids grassos. I conté fenols i alfa-tocoferols que li proporcionen certa capacitat antioxidant.

Ja veus que gràcies als seus dits és fàcil d’identificar, t’animes a tastar-la?