Reptes i dificultats de la gestió forestal sostenible combinada amb l’aprofitament de recursos silvícoles

La gestió forestal a Catalunya es presenta com un element clau per afrontar els reptes derivats del canvi climàtic, l’abandonament rural i l’increment dels riscos associats als incendis forestals.

La gestió forestal com a eina de modelació territorial  

La gestió forestal a Catalunya es presenta com un element clau per afrontar els reptes derivats del canvi climàtic, l’abandonament rural i l’increment dels riscos associats als incendis forestals. En un territori on més del 75% dels boscos són de propietat privada, la necessitat de polítiques efectives i d’una col·laboració estreta entre propietaris, administracions i societat civil mai havia estat tan evident.

Catalunya compta amb un patrimoni forestal que ocupa més del 60% del seu territori, però la seva gestió està lluny de ser òptima. Tot i el creixement anual estimat de 3.561.000 metres cúbics a l’any. de biomassa forestal, només s’aprofita un 20% d’aquest creixement, deixant gran part dels boscos sense gestionar. Aquesta situació, derivada de la manca de rendibilitat econòmica, posa en risc no només el valor ecològic d’aquests espais, sinó també la seguretat davant fenòmens com els incendis forestals, agreujats pel canvi climàtic.

Els boscos catalans tenen un paper essencial en la conservació de la biodiversitat, la regulació hídrica i la mitigació dels efectes del canvi climàtic, entre d’altres. No obstant això, la falta d’una gestió activa durant dècades, causada per l’èxode rural, ha provocat un augment de la densitat forestal així com l’extensió de terreny forestal respecte a meitats del segle XX. 

Aquests canvis han comportat una disminució de la biodiversitat associada a espais oberts, major combustibilitat de la massa forestal o l’empobriment del sòl, entre d’altres efectes, posant en risc la resiliència d’aquests paisatges i fent-los més vulnerables a possibles pertorbacions com grans incendis forestals, plagues, problemes d’erosió o major risc de falta de captació d’aigua, respecte a un paisatge constituït de boscos madurs i ben gestionats. 

Una alta densitat forestal, amb edats similars entre els arbres que conformen la massa forestal, genera més competència entre individus pels recursos disponibles i, per tant, dona lloc a boscos menys preparats per a resistir les grans catàstrofes i amb major càrrega de combustible per assegurar la continuïtat del foc. 

Tanmateix, malgrat la necessitat urgent de gestionar els boscos per a augmentar-ne la resiliència, hi ha múltiples factors que dificulten la seva implementació efectiva. En aquest article es vol posar èmfasi en quines són aquestes dificultats que es poden trobar a l’hora de dur a terme la gestió dels boscos. 

Amb l’objectiu de consolidar models sostenibles de gestió dels nostres boscos, tot valoritzant productes alimentaris forestals (concretament d’aranyó, de grataculs, d’aglà, pinya verda i cirereta d’arboç), neix el projecte “Plantes Oblidades”.

De la teoria a la pràctica. Quines són les majors dificultats per a implementar la gestió forestal?

Segons el Pla General de Política Forestal 2014‐2024, els costos de la gestió forestal a Catalunya sovint superen els beneficis. El relleu complicat i la manca d’una xarxa viària adequada fan que l’extracció de fusta sigui cara i poc competitiva. A això s’hi suma que la majoria de les indústries de transformació forestal es dediquen a productes de baix valor afegit, com la llenya o els palets de fusta, cosa que no incentiva una millor gestió per part dels propietaris forestals. De fet, només el 10% del consum anual de la indústria transformadora prové dels boscos catalans, una dada que evidencia la baixa integració d’aquest recurs local al mercat.

El context mediterrani també afegeix dificultats específiques. Les estacions seques i caloroses augmenten el risc d’incendis, mentre que els efectes del canvi climàtic intensifiquen aquests episodis, deixant els boscos més vulnerables.

Aquest escenari posa encara més pressió sobre els aproximadament 200.000 propietaris privats que gestionen el 75% de la superficie forestal. A més a més, sovint, aquests propietaris no disposen dels recursos tècnics ni econòmics necessaris per dur a terme una gestió activa i sostenible dels seus terrenys. 

Si bé existeixen algunes subvencions per a la gestió i planificació forestal, els tràmits per a gaudir-les requereixen, moltes vegades, d’una gestoria forestal a causa dels requisits de tramitació, la complexitat del criteri tècnic i el fet d’haver d’avançar el pressupost de la gestió. Altres dificultats afegides són la incertesa d’obtenir un rendiment econòmic i les diferències en la percepció de necessitat de protecció i manteniment del terreny. 

En aquest context, el nombre de polítiques que incentiven l’ús sostenible dels boscos, així com el desenvolupament d’una economia forestal més eficient i diversificada, és insuficient i s’ha convertit en un problema estructural. Per evitar que els boscos catalans continuïn sent un recurs infravalorat i amenaçat, cal posar en marxa estratègies que facin compatible la rendibilitat amb la conservació i reapropiar-se del món rural, amb pràctiques enfocades a una gestió integral, com la ramaderia extensiva, els camps de conreu a petita escala amb bones pràctiques agràries o bé els sistemes agroforestals, per tal d’aconseguir un paisatge divers i resilient. Només així podrem garantir que aquest patrimoni natural continuï essent un aliat clau en la lluita contra el canvi climàtic i un motor per a l’economia rural.

El projecte Plantes Oblidades

Durant el projecte “Plantes Oblidades”, s’ha planificat i executat mesures de gestió forestal a 133,78 hectàrees de 12 finques forestals situades arreu del territori català, des de la Ribera d’Ebre fins a la Serra del Cadí-Moixeró del Prepirineu, passant per les Muntanyes de Prades i per les Serres del Montsec. La gestió forestal implementada a cada finca està orientada a millorar el seu estat de conservació i la seva resiliència, mentre afavoreix la productivitat i la rendibilitat economica de l’espècie d’aprofitament.

Al llarg del procés han aparegut reptes relatius a la cerca i l’elecció de finques adequades, a causa d’haver de complir els requisits establerts al projecte com, per exemple, tenir la superfície forestal suficient en un mateix hàbitat amb l’espècie d’aprofitament molt present, tenir bona accessibilitat o bé la mostra d’interès per part de la propietat.

En quant a la planificació, una dificultat ha estat la incompatibilitat entre els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), ja existents, de les finques a actuar i les mesures forestals plantejades pel projecte. Donat que al projecte és fa un aprofitament forestal poc habitual, ha calgut combinar les mesures de gestió forestal d’espècies aprofitades convencionals amb les de les espècies diana del projecte.

A nivell de fruit, cal destacar que a causa de la sequera excepcional dels últims 3 anys, moltes de les plantes han donat una quantitat de fruit molt inferior a l’habitualment esperada. Aquest fet ha comportat que s’hagi hagut de recol·lectar en altres finques, externes al projecte, per tal d’ aconseguir la quantitat necessària per a fer les proves gastronòmiques pensades per a cada fruit. Per aquest motiu, s’ha hagut d’accentuar el seguiment continu i rigorós de l’estat de maduració dels fruits amb l’objectiu d’identificar amb antelació, el moment òptim de recol·lecció per cada una de les espècies.

Actualment, el projecte es troba amb totes les actuacions forestals finalitzades, la recol·lecció de la major part dels fruits a aprofitar (aranyons, grataculs, aglans i cirereta d’arboç) amb els quals ja s’han iniciat les proves de nous productes, i en aquest moment s’estan duent a terme les avaluacions de biodiversitat i resiliència del darrer any per tal de veure’n les millores ambientals. 

_________

La iniciativa és impulsada per tres entitats de l’àmbit de l’agroecologia– Eixarcolant, Sambucus i Fundació Emys – amb el grup de recerca EtnoBioFiC de la Universitat de Barcelona i la Xarxa per a la Conservació de la Natura. El projecte PLANTES OBLIDADES compta amb el finançament de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.