Memòria gastronòmica biocultural (xerrada)

Aquesta xerrada es realitzarà en castellà.

La memòria culinària i gastronòmica d’un poble és part de la seva riquesa biocultural en ser el resultat de la suma de la seva diversitat lingüística, biològica i agronòmica, que integra també el conjunt de pràctiques, coneixements i creences relacionades amb el territori i els seus habitants humans, no humans i més que humans. No obstant això, els processos de canvi demogràfic resulta en el canvi de patrons alimentaris i l’abandonament de menjars tradicionals, amb la pèrdua i deteriorament subsegüent dels coneixements i ingredients associats.

A escala global, els espais rurals són víctimes de les tendències globals d’homogeneïtzació de societats, paisatges i, per tant, cuines, que privilegien l’adquisició de nous hàbits de consum en detriment dels productes locals. La transmissió de coneixements culinaris s’erosiona davant l’emergència de noves formes de socialització, determinades per la tendència a l’abandonament del camp i la migració creixent cap a espais urbans, fenòmens que limiten les interaccions intergeneracionals i per tant l’aprenentatge i aprehensió de les pràctiques culinàries i la reproducció del sistema alimentari local en les noves generacions. Com a resposta als oblits fomentats per un sistema que privilegia l’homogeneïtzació d’aliments, les pràctiques individualistes i la dependència a sistemes de consum externs, la memòria culinària i gastronòmica s’erigeix ​​com un acte de reexistència, reivindicació identitària i construcció de processos de sobirania alimentària. Per això és important fomentar processos de conservació biocultural dels elements que constitueixen les cuines tradicionals, revitalitzant, registrant i difonent la memòria cultural i gastronòmica a través de mecanismes assequibles que ajudin a reforçar el sentit de col·lectivitat i pertinença i enfortint les identitats locals.

En aquest sentit, es presentarà la proposta-experiència de co-construcció i investigació participativa que s’està realitzant a la regió de l’Alta Ribagorça amb i per a les persones que creen, sostenen i han resguardat durant generacions els sabors i els sabers que constitueixen part fonamental de la cultura i identitat locals.

A càrrec de l’investigadora mexicana Eréndira Juanita Cano, guanyadora dels Premis Eixarcolant 2026 en la Categoria de recerca i transferència científica de caràcter etnobotànic (2n premi).

(CAST) Memòria gastronòmica biocultural

La memoria culinaria y gastronómica de un pueblo es parte de su riqueza biocultural, al ser el resultado de la suma de su diversidad lingüística, biológica y agronómica, integrando también el conjunto de prácticas, conocimientos y creencias relacionades con el territorio y sus habitantes humanos, no-humanos y más-que-humanos. No obstante, los procesos de cambio demográfico, resulta en el cambio de patrones alimenticios y el abandono de comidas tradicionales, con la subsecuente pérdida y deterioro de los conocimientos e ingredientes asociados.

A nivel global los espacios rurales son víctimas de las tendencias globales de homogenización de sociedades, paisajes y, por tanto, cocinas, que privilegian la adquisición de nuevos hábitos de consumo en detrimento de los productos locales. La transmisión de conocimientos culinarios se erosiona ante la emergencia de nuevas formas de socialización, determinadas por la tendencia al abandono del campo y la creciente migración hacia espacios urbanos, fenómenos que limitan las interacciones intergeneracionales y por tanto el aprendizaje y aprehensión de las prácticas culinarias y la reproducción del sistema alimentario local en las nuevas generaciones. Como respuesta a los olvidos fomentados por un sistema que privilegia la homogenización de alimentos, las prácticas individualistas y la dependencia a sistemas de consumo externos, la memoria culinaria y gastronómica se erige como un acto de re-existencia, reivindicación identitaria, y construcción de procesos de soberanía alimentaria. Por ello es importante fomentar procesos de conservación biocultural de los elementos que constituyen las cocinas tradicionales, revitalizando, registrando y difundiendo la memoria cultural y gastronómica a través de mecanismos asequibles que ayuden a reforzar el sentido de colectividad y pertenencia, y fortaleciendo las identidades locales.

En este sentido, presentaremos la propuesta-experiencia de co-construcción e investigación participativa que estamos realizando la región de la Alta Ribagorça con y para las personas que crean, sostienen y han resguardado durante generaciones los sabores y saberes que constituyen parte fundamental de la cultura e identidad locales.

A cargo de la investigadora mejicana Eréndira Juanita Cano, ganadora de los Premis Eixarcolant 2026 en la Categoria de recerca i transferència científica de caràcter etnobotànic (2o premio).