Filibusters

Filibusters enguany ens presenten el seu nou disc “Rondinaires il·lustrats. Un treball on continuen explorant el folk i les arrels tradicionals catalanes amb lletres divertides, esbojarrades i també reivindicatives. En aquest segon disc han fet un salt qualitatiu important i a més s’han envoltat d’una bona colla de col·laboradors, “músics de veritat”, com els anomenen ells. Hi col·laboren els músics Marcel Casellas, Anaïs Falcó, Roser Esteban, Pere Olivé, Arnau Tordera, Lluís Giménez, Sara Tutusaus i l’Orquestra EMM Vilafranca.

I qui no coneix Filibusters? Amb més de vint anys als escenaris comencen a ser ja uns clàssics i mestres locals del folk i la música tradicional. Més calbs i vells però mantenint la seva essència desenfadada i irreverent. Com diuen en una de les seves noves cançons, “mai espanyols, mai botiflers, sempre Filibusters”. Fem memoria, i és que el que van aconseguir als seus inicis no fou poca cosa: trencar amb certs clixés al voltant de la música tradicional i popular catalana i fer-la sortir dels ambients i festivals més propis d’aquest gènere. Així doncs, hi ha qui se sorprenia en veure un grup de música tradicional catalana tocant en ateneus populars i centres socials okupats. Segurament foren dels primers, i ho feien davant d’uns oients més avesats a les guitarres elèctriques i al punk-rock que als sacs de gemecs. Des de l’escenari ensenyaven les danses i podies veure un públic amb cresta i botes ballant una sardana curta. Filibusters va connectar de seguida amb sectors al voltant de l’esquerra independentista, els ateneus llibertaris i les festes autogestionades, vinculant la seva música amb uns discursos desacomplexadament patriotes i d’estima per la terra.