Plantes Oblidades: dos anys impulsant la bioeconomia forestal

Després de dos anys d’activitat, el projecte Plantes Oblidades arriba al seu final amb resultats molt prometedors en la revalorització dels fruits silvestres forestals i la gestió sostenible dels boscos. Impulsat per entitats com Col·lectiu Eixarcolant, Fundació Emys, Cooperativa Sambucus, la Xarxa per a la Conservació de la Natura i el grup de recerca EtnoBioFiC, i finançat per la Fundación Biodiversidad dins del marc NextGenerationEU, aquest projecte ha combinat recerca, innovació i dinamització rural amb l’objectiu de generar bioeconomia a partir de recursos silvestres.

Una aposta pels fruits oblidats

El projecte s’ha centrat en cinc espècies forestals: aglà, cirera d’arboç, aranyó, gratacul i pinya verda de pi, amb l’objectiu de comprovar si poden generar valor econòmic i social, tot enfortint la resiliència dels boscos davant del canvi climàtic i conservant la biodiversitat de l’hàbitat.

Per a això, s’han desenvolupat actuacions a 14 parcel·les de 20 hectàrees cadascuna arreu de Catalunya, dividint cada parcel·la en zones gestionades i no gestionades per comparar els efectes de la gestió forestal. Els resultats mostren millora en el 60% dels indicadors de resiliència avaluats davant incendis i en el 50% dels indicadors avaluats sobre l’estat de conservació dels boscos.

Recol·lecció i innovació alimentària

Recol·lectar aquests fruits no ha estat senzill: petites dimensions, espines i tècniques específiques han fet de cada collita un repte. Tot i això, s’han aconseguit recollir 4.500 kg de fruits, que després s’han transformat en ingredients gastronòmics de gran valor.

S’han dut a terme més de 125 proves de productes i 50 tasts gastronòmics, permetent seleccionar 31 productes finals que s’han comercialitzat en 20 punts de venda de Catalunya. Alguns d’ells son el iogurt d’ovella amb dolç de pi, patates xips amb gratacul, kombutxa d’arboç, kètxup d’aranyó i la farina d’aglà.

Aquests productes combinen tradició, innovació i sostenibilitat, demostrant que els fruits oblidats poden generar una bioeconomia local viable i creativa.

Formació i difusió

El projecte també ha tingut una forta dimensió educativa. S’han organitzat més de 20 activitats formatives a Catalunya i altres territoris de l’Estat, adreçades a professionals dels sectors forestal i gastronòmic, així com a administracions públiques. Més de 750 persones hi han participat, compartint coneixements sobre gestió sostenible dels boscos, recol·lecció responsable i innovació alimentària basada en recursos silvestres. Del projecte també n’ha resultat una guia pràctica que recull el coneixement generat.

Replicabilitat

La replicabilitat del model de Plantes Oblidades és rellevant, tot i que sempre condicionada per les particularitats i dinàmiques pròpies de cada territori. Per valorar fins a quin punt aquesta iniciativa podria inspirar-ne d’altres, s’ha elaborat un pla de viabilitat i creixement que combina l’anàlisis de les vendes reals dels productes del projecte amb una anàlisi cartogràfica estatal sobre el potencial de generar bioeconomia. Aquest estudi integra informació socioeconòmica i ambiental del territori, relacionant la distribució de sis espècies forestals amb variables d’impacte social potencial i la capacitat d’aprofitament dels recursos.

Tot i això, la replicació depèn també de factors difícils de cartografiar: la implicació de les comunitats locals, la motivació dels agents rurals, el suport institucional i les xarxes de col·laboració. L’anàlisi territorial ofereix, doncs, una aproximació orientativa per identificar zones on projectes similars podrien prosperar.

Els resultats indiquen que diverses províncies presenten bon potencial per desenvolupar models de bioeconomia basats en els fruits silvestres i les espècies analitzades. En destaca la pinya verda en masses de Pinus sylvestris (Sòria, Burgos), P. nigra (Jaén, Conca) i P. halepensis (La Rioja, Saragossa, Terol, Castelló). L’arboç mostra potencial a Ciudad Real i Toledo, mentre que l’aranyó i el gratacul destaquen a Navarra, Conca, Terol i Lleó. Finalment, les zones amb més potencial per valoritzar l’aglà, d’alzinars de Quercus ilex subsp. rotundifolia i Q. suber, se situen sobretot a Extremadura, Còrdova, Salamanca, Zamora i, puntualment, Sòria.

Impacte i futur

Plantes Oblidades ha demostrat que els fruits silvestres tenen un gran potencial per:

Impulsar la innovació alimentària
Diversificar l’economia rural
Incrementar la resiliència dels ecosistemes
Generar productes gastronòmics de qualitat i valor comercial

Tot i finalitzar aquesta primera fase, el projecte continua obrint la porta a noves iniciatives que aprofitin el potencial dels fruits silvestres i consolidin models de bioeconomia forestal replicables en altres territoris.