Papaver rhoeas – Rosella, rüella, rovella, gallaret, pipiripip, quiquiriquic, cacaraquec, puput, badabadoc, caputxí

Avui us parlem de la protagonista per excel·lència de les imatges de primavera. Moltes hem jugat a “gall, gallina o pollet” amb les seves flors, o hem afegit les seves fulles tendres a les amanides. I és que de la rosella es pot menjar pràcticament tot (flors, fulles i llavors), tot i que paradoxalment és del mateix gènere que el cascall (Papaver somniferum), del qual s’extreu l’opi. 

La rosella, com haureu pogut comprovar, inunda de vermell els camps de cereals, els marges dels camins, i altres zones agrícoles on gràcies precisament al cultiu es veu molt afavorida. L’explicació d’aquest fet és que el seu cicle és paral·lel al dels cereals d’hivern, de tal forma que a la tardor, quan es prepara la terra per plantar ordi o blat en el fons també s’està afavorint que les roselles germinin. 

És una planta herbàcia anual que durant els mesos de novembre a març – abril es troba només en forma de roseta basal de fulles, que són tendres i delicioses, per menjar en amanida com també cuites. Presenten sempre uns petits pèls, però que a l’hora de menjar-la són inapreciables. La forma de les fulles és molt variable. Sempre tenen els marges dentats, lobulats, però poden estar més o menys dividides. 

Al principi pot semblar difícil d’identificar, però només és qüestió d’acostumar-hi l’ull i entrenar-se amb les fulles de la planta un cop florida. Dos elements bàsics: sempre tenen petits pèls, i el color mai tendeix a blau, sinó que és clarament verd. Res a dir-ne de les flors, amb quatre pètals també comestibles, que donaran lloc a una càpsula que conté centenars, milers de llavors, que com no podia ser d’una altra manera també són comestibles (tot i que, per sorprenent que us pugui semblar, les que trobem al mercat no són de rosella – Papaver rhoeas, sinó que són de cascall – Papaver somniferum).

Es tracta d’una espècie que produeix una gran quantitat de llavors, les quals un cop entren a formar part del banc de llavors del sòl mantenen la viabilitat durant diverses dècades. Alhora, poden presentar mecanismes de dormició que fan que algunes d’elles no germinin immediatament. Per tant, si llaurem un camp a la tardor, el més probable és que les llavors de rosella del banc de llavors del sòl germinin massivament, encara que faci anys que en aquell camp no hi creixin roselles (per exemple a causa de l’herbicida). Aquesta gran capacitat de resistència de les llavors de rosella explica perquè és tant i tant abundant, i també perquè suposa un maldecap pels agricultors que la volen eliminar, si bé segurament va sent hora de mirar-la com un cultiu de futur més que no pas com una mala herba. 

Les fulles fresques són una font de fibra dietètica. Tenen un contingut elevat de K, Cu, Mn, vitamina C, i vitamina B9 (àcid fòlic), i moderat de Ca, Fe, i vitamina K. També contenen oxalats que es redueixen clarament amb la cocció. I tal i com indiquem sempre, persones amb problemes renals (formació de càlculs), n’han de moderar el consum i evitar-ne el consum en cru. I igual que en moltes verdures de fulla, poden tenir concentracions elevades de nitrats si es cultiven en terrenys excessivament fertitilitzats amb adobs químics.

Les llavors són també una font de fibra dietètica, tenen un elevat contingut d’àcids grassos poliinsaturats (àcid linoleic) i àcids grassos monoinsaturats (àcid oleic), vitamines del grup B (àcid fòlic, àcid pantotènic, piridoxina i tiamina), Fe, Cu, Ca, K, Mn, Zn i Mg. 

I com us comentàvem al principi, els pètals, tenen una molt baixa concentració d’alcaloides opiacis (morfina, tebaïna, codeïna, papaverina) que en cap cas comprometen la seva comestibilitat però que aporten lleus propietats sedants i expectorants. 

Sabeu que hi ha més de 40 noms populars per referir-se a l’espècie Papaver rhoeas? Quin feu servir vosaltres? Us l’heu menjada mai? Hi heu jugat? 

De la rosella, ben bé se’n podria fer un llibre sencer. Per si us heu quedat amb ganes de més podeu consultar el següent enllaç d’un article que en Marc Talavera va publicar a la revista Agrocultura sobre la rosella.