Recuperació de varietats tradicionals i espècies silvestres - Descripció
Es tracta d’una línia d’actuació que representa l’essència, els fonaments, del Col·lectiu Eixarcolant. Si no conservem les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals, juntament amb els seus usos, és impossible aconseguir que siguin una eina de transformació del model.
Són molts els estudis científics que posen de relleu la importància cabdal que aquestes espècies i varietats tornin a les explotacions agrícoles, a les botigues, i a les cuines de totes les llars.
Tenim, a tocar de casa, centenars, milers d’espècies silvestres i varietats tradicionals que podríem cultivar, comercialitzar, i consumir, amb tota normalitat. Però moltes d’aquestes espècies i varietats pràcticament han desaparegut.
El 90% de la població del planeta s’alimenta a partir de tant sols 30 espècies vegetals, però només a la comarca de l’Anoia hi trobem més de 100 espècies silvestres comestibles i s’hi havien cultivat més de 500 varietats agrícoles tradicionals. En el conjunt de Catalunya superen de llarg el miler. I precisament per això, per aquesta gran diversitat però alhora gran fragilitat i ràpida desaparició, que cal dur a terme projectes que permetin recuperar-les, documentar-les, conservar-les, i fer que es devinguin una eina de canvi.
És important preguntar a les àvies i als avis, i també a les persones que tenen altres arrels culturals, perquè ens expliquin què feien antigament, o què fan encara, amb les plantes del seu entorn. Recuperar coneixements tradicionals no vol dir recuperar una fotografia fixa de fa 50 o 100 anys, ni molt menys. Es tracta de conèixer què es feia antigament per tal d’adaptar aquests usos a la realitat actual. Fa 50 anys ningú s’hauria imaginat menjar xips de malva, per exemple, però tanmateix si no haguéssim recuperat els coneixements tradicionals referents a la malva segurament mai hauríem descobert que se’n podien fer xips.
Per això des del Col·lectiu Eixarcolant treballem, arreu del territori català, en projectes que permetin documentar i recuperar aquestes espècies i varietats, i els seus usos, per tal de retornar aquest patrimoni col·lectiu al conjunt de la població i convertir-lo en una de les eines més poderoses que tenim per transformar el sistema agroalimentari.