Projecte - Dinamització de les zones hortícoles del municipi de Jorba

22/12/2019 - Actualització

Aquesta tardor hem ampliat la superfície a cultivar, aquest cop amb una parcel·la sense reg que es troba al camí de la resclosa de Jorba, just a tocar d’un dels horts on hi tenim altres espècies silvestres i cultivades. D’aquesta manera Jorba ha recuperat un altre dels horts que estava en desús. 

Hem treballat la terra amb el motocultor, l’hem rasclejat i hi hem sembrat varietats antigues de cereals que ens va donar el CRF (Centro de Recursos Fitogenéticos) del INIA (Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria). Aquestes varietats són varietats de cereals locals espanyols, actualment desaparegudes dels camps de cultiu, que a mitjans del segle passat es van recopilar i guardar per tal de conservar-les. Les varietats sembrades són:

  • Blat gros Blat 
  • Gros de Cerdanya
  • Gros de Cerdanya 
  • Pisana Cañihueca
  • Pisana de Vilanova
  • Pisana negra sense codi
  • Erb sense codi

A banda d’aquests cereals també s’ha sembrat mostassa silvestre, coleta de sembrat i colitxos, per veure’n la seva adaptació en cultiu de secà. L’experiència prèvia que tenim d’aquesta primavera ha estat en regadiu i ha funcionat bé, però aquesta tardor volem estudiar si, tal i com apunten les dades recollides en parcel·les d’estudi prèvies, aquestes espècies responen igual de bé sembrant-les a la tardor en una parcel·la de secà. 

Les pluges de novembre i desembre han anat molt bé i el cereal ja fa 10 cm d’alçada. De moment tot ha nascut excepte els colitxos, ara l’únic que falta serà esperar que creixin i desherbar per eliminar la competència entre adventícies i el propi cultiu. I és que de desherbar també en tenim moltes ganes!.

____________________________________________________________________________

07/11/2019 - Inicis

Com en tants altres municipis, a Jorba (Anoia, Catalunya) la major part dels terrenys que en el seu dia havien estat horts avui en dia es troben abandonats. Amb aquest projecte pretenem diagnosticar les problemàtiques d’aquestes zones i establir els mecanismes de dinamització que permetin tornar-les a cultivar de forma sostenible, bo i recuperant el patrimoni agrícola i cultural que representen.

Fins ara hem identificat 160 horts repartits en quatre zones, dels quals al voltant del 55% es troben abandonats i un altre 20% només s’utilitza parcialment. Aquestes xifres a grans trets es repeteixen arreu del territori, i una de les problemàtiques també esdevé comuna: l’envelliment dels propietaris dels horts per una banda, i per l’altra la dificultat per part de persones joves sense terra a accedir a la gestió d’un hort. Cal afegir-hi també el desconeixement sobre com portar un hort, i en el cas particular de certes zones de Jorba problemes amb la disponibilitat d’aigua. 

En els propers mesos proseguirem amb les entrevistes individualitzades amb els propietaris, bo i també amb el conjunt de jorbencs i jorbenques per tal de veure com la recuperació dels horts pot contribuir a la sobirania alimentària a escala local. A finals d’any tenim previst haver enllestit el document de diagnosi a partir del qual poder desenvolupar mecanismes, com un banc de terres hortícoles, programes d’assessorament, i millores en el sistema de reg, que permetin retornar la vida als horts, i que serveixin de model pels molts municipis catalans amb realitats semblants