Perquè fer-se SÒCIA / SOCI del COL·LECTIU EIXARCOLANT?

Carta d’una sòcia - Igualada, 2 d'agost de 2019

Què tenen en comú ser mare d'un nen de 8 anys, el col·lapse climàtic i convertir-me en sòcia d'Eixarcolant?

A priori jo no li veia un fil conductor a la història...

  • Ser mare... Fa sis mesos que vaig conèixer Eixarcolant. La meva història amb el Col·lectiu comença amb el fet de "trobar a faltar algú". El meu fill fa més d'un any que va perdre la seva iaia, ella era una dona gran i amb molta saviesa, havia viscut els seus primers anys de vida a Sant Martí de Tous, així que conservava molt el saber fer d'antany, coneixements que va transmetre de mica en mica al seu petit net. Ella es caracteritzava molt pel coneixement de les plantes, en especial de les plantes oblidades, i com fer-les servir per a un munt d'ocasions i formes, un altra època a la nostra definitivament. Quan ella ens va deixar, ens va deixar també un gran buit, en especial al seu nét que tant l'estimava. Un bon dia, no sé com, em vaig assabentar que es feia a Igualada la "Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades" i de seguida vaig sentir que era una bona forma de mantenir viu l'esperit de la Iaia a les nostres vides. Així que el meu fill i jo, ens vam apuntar per fer de voluntaris. Sense saber-ho, un nou món s'obria a nosaltres!
  • Col·lapse climàtic... Fa un poc més d'un any vaig graduar-me d'un màster en lideratge estratègic cap a la sostenibilitat, a Suècia, i vaig fer una especialització en Transicions Societals cap a la sostenibilitat als Països Baixos. Bona part del món acadèmic està deixant de parlar de Canvi Climàtic, per adoptar el terme de Col·lapse Climàtic, perquè any rere any estem esgotant la nostra capacitat d'actuar per mantenir les condicions essencials que fan possible la nostra vida a la terra i en definitiva, es parla de la sisena extinció en massa, causada per l'ésser humà. Clar, quan tens un fill, una família, amics i aprecies el món en el qual vivim, quan saps el que saps, tenir aquesta informació (i molta d’altra) et fa sentir una mica desesperançada! La manera com tenim muntat el nostre sistema de vida està ocasionant que passi això, i de moment no ho estem aturant pas. Cal un canvi. 
  • Eixarcolant... Nosaltres (el meu fill i jo) no coneixíem res del Col·lectiu i dels seus principis i valors de funcionament, però l'experiència com a voluntaris va ser molt bonica. El dia de la Jornada ens vam endinsar dins un microcosmos a Igualada. Molta gent diferent amb una visió comuna, l'estima a les plantes oblidades i a un redescobriment d'altra manera d'alimentar-nos. Tothom funcionant de manera orgànica, molta feina, moltes coses a fer, diferents tasques, però tothom amb un somriure en la cara i ganes de donar el millor de si mateixos. Una pregunta voltava al meu cap: com és que es va arribar a què tot això funcionés d'aquesta manera tan organitzada, tan plena de vida i fluida? És clar que hi ha moltes hores de feina darrera, però també hi ha uns principis de base dins del Col·lectiu que fa que tothom se’n sentit part. El Col·lectiu està treballant pel bé comú i això genera un sentiment de pertinença enorme, que amb el temps va donar pas a decidir fer-me sòcia. Personalment penso que el Col·lectiu no només treballa per una sobirania alimentària, sinó també per crear relacions humanes més fortes, creant vincles entre les persones que creuen i treballen per una causa comuna.

Com a mare, havent llegit "limits to growth“ de Donella Meadows (una super interessant lectura de com intervenir en sistemes que us recomano), sent conscient que les conseqüències d’un "col·lapse climàtic" són totalment impredictibles, crec que la millor decisió que he pres a curt termini és decidir-me formar part del Col·lectiu Eixarcolant. Perquè el meu fill continuarà aprenent de les coses que li explicava la Iaia, estimarà i sabrà d'on prové el que menja, i el millor de tot, creixerà sabent que quan ens unim dins la nostra diversitat i habilitats, i treballem junts i juntes cap a una visió comuna, les possibilitats estan obertes per co-crear un món millor i més amable, almenys dins del nostre microcosmos, actuant en el local però connectats a la resta i d'alguna manera fent alguna cosa pel món en sentit global.