Oxalis vallicola – Pa i peixet, agrella, al·leluia, pa de cucut

Si a l’hort hi veieu unes fulles similars al trèvol,  però amb forma de cor, i amb petites flors blanques, esteu davant d’una espècie comestible i d’allò més refrescant. 

Creix en zones hortícoles. Esporàdicament, també és present en zones ruderals com, per exemple, camins i erms. Fins i tot, la podeu trobar en jardins i torretes de casa vostra!

Es tracta d’una espècie de geòfit (fa un petit bulb sota terra) introduïda del continent americà i actualment naturalitzada a pràcticament tots els horts, on pot arribar a formar autèntiques catifes. A primer cop d’ull, sembla un trèvol perquè les fulles presenten també tres folíols, però si ens hi acostem veurem que cadascun té forma de cor. A més, les seves flors, de cinc pètals brillants i de color blanc són molt característiques. I si en tasteu, tant les fulles, el pecíol, com les flors, notareu un gust àcid molt intens i refrescant.

Quan entre febrer i març llaurem l’hort per plantar-hi les hortalisses d’estiu, no farem sinó generar les condicions ideals perquè l’oxalis pugui créixer i, alhora, n’anirem escampant els bulbs. Tanmateix, com que és una espècie de poca alçada, és ideal combinar-la amb hortalisses de port considerable, com les tomaqueres, amb les quals tampoc competirà a nivell del sòl, ja que el seu sistema radicular és força superficial. Per contra, cal evitar combinar-la amb hortalisses més baixes com les cebes.

La podreu collir entre maig i octubre, i en són comestibles fulles, pecíols i flors. Es pot consumir tant crua com cuita, tot i que en coure-la perd l’aciditat, i per tant, part de l’interès. Cal tenir en compte que totes les parts de la planta tenen una elevada concentració d’àcid oxàlic (que li confereix el gust àcid), i les persones amb problemes renals han de moderar-ne el consum.
En comparació amb altres espècies del mateix gènere també és rica en carbohidrats i en vitamina C. I presenta alts nivells de Ca i K.

L’heu vista mai als vostres horts o torretes?