Noves fitxes identificatives per ser persones expertes en reconeixement.

A continuació trobareu les dues noves infografies identificatives que hem preparat des del Col·lectiu Eixarcolant per a tots i totes, esperem que les disfruteu i que n’aprengueu moltes coses.

Us presentem al romàs, també anomenat llengua de bou, o paradella. El seu nom científic és Rumex crispus; la paraula que dona nom al gènere «Rumex» fa referència a la forma allargada de llança de les seves fulles i el nom de l’espècie «crispus» significa «arrissat», ja que les seves fulles tendeixen a arrissar-se pels marges.

Es tracta d’una planta perenne comestible, de la família de les poligonàcies que creix a zones ruderals, descampats, prats relativament humits i camps de conreu abandonats. La trobareu sobre sòls fèrtils i té una alta capacitat d’emmagatzemar aigua en profunditat, la qual extreu amb facilitat gràcies a les seves llargues arrels pivotants. Es troba de forma abundant arreu de Catalunya, des del nivell del mar fins als 2.200 m d’altitud.

No és una planta que hagi estat consumida tradicionalment a Catalunya, però, en canvi, en nombrosos indrets del continent europeu (com Polònia, Armènia o Portugal) s’ha utilitzat àmpliament per fer sopes, escudelles, cremes, saltejats o gratinats.

En termes gastronòmics hem de parlar de dos productes totalment diferents. Per una banda, la fulla fresca, de gust intens i astringent, que emprarem com a ingredient secundari o condiment, crua quan les fulles són molt tendres i joves o bullida quan són més grans. Per l’altra, la fulla seca i rehidratada, de gust més suau i estàndard, i amb una concentració d’oxalats reduïda a la mínima expressió gràcies al procés de rehidratació, que esdevindrà un ingredient principal boníssim. A Armènia, per assecar-la, trenen les fulles i les guarden per tot l’any. Aquestes trenes reben el nom d'»aveluk» i són molt populars, de fet les podeu trobar fins i tot a l’aeroport! 

Nutricionalment, és una bona font de proteïna vegetal (11.56 g / 100 g ). Les seves fulles presenten un alt contingut en vitamina C, antioxidants, K i Mn.

Us ha agradat descobrir el Rumex crispus?

Per continuar amb les diferents fitxes identificatives, a continuació us presentem les castanyes.

La tardor és l’època de recol·lecció d’aquest fruit silvestre tan estimat que dona nom a la celebració estretament vinculada a Tots Sants, la Castanyada. Avui us expliquem com diferenciar les castanyes del castanyer dolç (comestibles) de les del castanyer d’Índies (tòxiques), tot i que l’arbre té usos medicinals molt interessants i el fruit té una aparença similar.

Per començar, tot i que el fruit s’assembli, aquests dos arbres pertanyen a dues famílies diferents. El castanyer dolç (Castanea sativa) és de la família de les fagàcies i el castany d’Índies (Aesculus hippocastanum) de les sapindàcies. Podríem explicar-vos moltes coses sobre aquests dos arbres tant monumentals, però millor expliquem allò que ens interessa; en què ens hem de fixar per diferenciar-los!

DIFERÈNCIES:

Les FULLES dels arbres: Les fulles de la castanya dolça són simples, oblanceolades (en forma de llança, més amples a la part superior) i agudes i tenen petites puntes o punxes al marge. En canvi, les grans fulles del castanyer d’índies es componen de 5 o 7 folíols distribuïts de forma palmada i tenen un gran pecíol.

El PERICARPI (la part del fruit que és al voltant de la llavor.): La pela de les castanyes dolces es compon de moltes espines toves, que semblen un eriçó. En canvi, els fruits de la càpsula del castanyer d’índies posseeixen un pericarpi dur i espinós de color verd clar.

Les castanyes a banda de saboroses són també saludables. Contenen molts minerals i vitamines com el potassi, la vitamina C i les vitamines de grup B.

Es poden menjar crues, cuites o al forn, amb elaboracions tant salades com dolces. Això sí, cal primer llevar-los la pela exterior i la pell interior, força difícil d’eliminar. Però tenim un truc, si les voleu fer al forn, marqueu-les abans amb una creu (amb un ganivet) perquè no explotin i quan surtin, deixeu-les reposar uns minuts tapades amb un drap, amb la calor i la condensació serà més fàcils pelar-les mentre encara són calentes però no cremen.

Ja esteu preparades per no equivocar-vos aquesta tardor!!!