Melissa officinalis – Tarongina, arangí, melissa, cidac, herba abellera

El nom “melissa” significa “abella” en grec, i és que les seves flors atrauen força a aquests insectes pol·linitzadors, però el més inconfusible és la seva olor cítrica! No us arriba la flaire?

La tarongina és una espècie que tradicionalment ha estat cultivada com a medicinal; tot i que amb freqüència s’ha naturalitzat en herbassars de zones humides i ombrívoles, i als marges i clarianes de boscos caducifolis, majoritàriament en indrets propers a zones habitades. És freqüent en àrees humides i poc fredes fins als 1.000 m d’altitud, mentre que escasseja al Pirineu i a les zones més seques del país.

Té les tiges quadrangulars (característiques de la família de les Labiades), mentre que les fulles surten de dos en dos (oposades i decusades) i es caracteritzen per la seva superfície rugosa i el marge serrat. Floreix a l’estiu, amb petites flors blanques agrupades en verticils. 

Gràcies a la gran capacitat d’arrelament, el mètode de multiplicació més fàcil consisteix en agafar, durant la primavera o tardor, un brot que inclogui també un tros de rel. Si el lloc li agrada, un cop plantada feina tindreu per eliminar-la.

És molt coneguda pels amants de les infusions on s’utilitza com a digestiva, i també és un dels ingredients més habituals de la ratafia. Tot i la seva olor tant penetrant (que en certa manera ens pot recordar a productes de neteja), el gust és més suau del que esperaríem, ja que el contingut en oli essencial és molt baix (en general per sota del 0,4%). Presenta propietats antivirals, antibacterianes i antioxidants, i també s’ha comprovat la seva activitat hipolipídica. 

Resumint, les seves fulles són comestibles, més bones del que podríem pensar, i ens permeten fer receptes diferents, refrescants i divertides. L’heu provat mai?