Tomàquet valencià de Cal Puget

Varietat força productiva, de fruits molt grans (fins a 1 kg) i molt plens, carnosos, i amb molt poca llavor. Forma arrodonida però amb certes irregularitats i un melic característic al cul. No són gens farinosos, ni tampoc durs, sinó que la textura és melosa i són molt sucosos i gustosos, amb un equilibri molt bo de dolçor i acidesa, i una pell relativament gruixuda però fàcil de treure. Molt interessants per consumir en cru, en amanides o fins i tot com a fruita.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats es pot afirmar que és una bona font de vitamina C, àcid fòlic, i carotenoides (principalment licopè però també neoxantina, violaxantina, α-criptoxantina, zeaxantina, luteïna, g-carotè, z-carotè, fitoé, fitoflué, β-criptoxantina, β- carotè, i α-carotè – els tres darrers tenen activitat de provitamina A). També conté α-toco ferol, que actua com a vitamina E. Tots aquests components atorguen al tomàquet una elevada capacitat antioxidant. En termes de minerals, és una bona font de potassi, magnesi, calci, manganès, coure, zinc i iode. Conté un gran nombre de compostos fenòlics, i àcids carboxílics (ascòrbic, cítric, màlic, fumàric, glutàmic), que juntament amb un ampli ventall de compostos volàtils i els sucres (glucosa i fructosa) són els responsables del gust i aroma del tomàquet.

És ideal per consumir en cru, directament a talls o a rodanxes. Simplement amb una mica d’oli i orenga, o acom panyat de formatge curat, és excel·lent. Combina bé amb tot tipus d’amanides, i gràcies a la seva dolçor i intensitat de gust fins i tot el podem consumir com a fruita. També en podem fer gaspatxo, salsa, conserva, batuts o gelats. Els tomàquets queden bé arreu, i aquesta varietat encara més