Tomàquet de penjarde St. Pere Sallavinera

És una varietat mitjanament productiva, dolça i sucosa, amb una pell molt fina per tractar-se d’un tomàquet de penjar, tret que fa que es pugui menjar fins i tot en amanides. Fa rams d’entre 4 i 8 tomàquets de color vermell rosat, de mida mitjana i de forma arrodonida. La conservació és molt bona, es guarda perfectament durant tot l’any fins a l’inici de la següent collita.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats es pot afirmar que és una bona font de vitamina C, àcid fòlic, i carotenoides (principalment licopè, però també neoxantina, violaxantina, α-criptoxantina, zeaxantina, luteïna, g-carotè, z-carotè, fitoè, fitofluè, β-criptoxantina, β-carotè, i α-carotè – els tres darrers tenen activitat de provitamina A). També conté α-tocoferol (vitamina E). Tots aquests components atorguen al tomàquet una elevada capacitat antioxidant. En termes de minerals, és una bona font de potassi, magnesi, calci, manganès, coure, zinc i iode. Conté un gran nombre de compostos fenòlics i d’àcids carboxílics (ascòrbic, cítric, màlic, fumàric i glutàmic), que juntament amb un ampli ventall de compostos volàtils i de sucres (glucosa i fructosa) són els responsables del gust i aroma del tomàquet.

La principal característica dels tomàquets de penjar és que, un cop collits, es conserven durant tot l’any, fins que arriba la collita de l’estiu següent, i per tant, permet disposar de tomàquets quan a l’hort no n’hi ha. El seu ús més conegut és el de sucar pa, però també es fan servir per fer salses i sofregits, i fins i tot, per posar a les amanides. Concretament, aquesta varietat, gràcies a la seva dolçor i pell fina, és perfecta per poder gaudir d’amanides amb tomàquet, bones i sostenibles, durant l’hivern.