Tomàquet de penjar de rama grossa del Sisquet

És una varietat molt productiva, dolça i que es guarda molt bé. De cada tomaquera n’obtindrem una gran quantitat de tomacons, agrupats en rames que poden contenir fins a 30 fruits. Són de mida petita, ovalada, i al’extrem inferior destaca una protuberància força marcada, acabada en punxa. La pell és de color vermell ataronjat i la polpa és ben vermella. És una varietat tardana.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats, es pot afirmar que és una bona font de vitamina C, àcid fòlic, i carotenoides (principalment licopè però també neoxantina, violaxantina, α-criptoxantina, zeaxantina, luteïna, g-carotè, z-carotè, fitoè, fitofluè, β-criptoxantina, β-carotè, i α-carotè – els tres darrers tenen activitat de provitamina A). També conté α-tocoferol (vitamina E). Tots aquests components atorguen al tomàquet una elevada capacitat antioxidant. En termes de minerals, és una bona font de potassi, magnesi, calci, manganès, coure, zinc i iode. Conté un gran nombre de compostos fenòlics i d’àcids carboxílics (ascòrbic, cítric, màlic, fumàric i glutàmic), que juntament amb un ampli ventall de compostos volàtils i de sucres (glucosa i fructosa) són els responsables del gust i aroma del tomàquet.

Els tomàquets de penjar, un cop collits, es conserven durant tot l’any, fins que arriba la collita de l’estiu següent, i per tant aquest fet permet disposar de tomàquets quan a l’hort no n’hi ha. Normalment es fan servir per sucar pa, però en el cas concret d’aquesta varietat, i degut a la mida i forma relativament similars als tomàquets cherry, també es poden fer servir com a alternativa a aquests durant tot l’any, posant-los en amanides, pizzes, o allà on escaigui.