Tomàquet de Copons

Es tracta d’una varietat molt dolça i extremadament polimòrfica, amb tres morfologies totalment diferents: tomàquets buits de 4 – 6 cassoles, tomàquets mitjanament buits amb 7 – 10 cassoles (tipus Sant Joan), i tomàquets plens i molt irregulars (amb costelles que han esdevingut plecs). És una varietat molt polivalent, ideal per amanir i tot tipus d’usos, que no s’ha seleccionat per la forma dels fruits sinó pel seu gust.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats es pot afirmar que és una bona font de vitamina C, àcid fòlic, i carotenoides (principalment licopè però també neoxantina, violaxantina, α-criptoxantina, zeaxantina, luteïna, g-carotè, z-carotè, fitoè, fitofluè, β-criptoxantina, β-carotè, i α-carotè – els tres darrers tenen activitat de provitamina A). També conté α-tocoferol, que actua com a vitamina E. Tots aquests components atorguen al tomàquet una elevada capacitat antioxidant. En termes de minerals, és una bona font de potassi, magnesi, calci, manganés, coure, zinc i iode. Conté un gran nombre de compostos fenòlics i àcids carboxílics (ascòrbic, cítric, màlic, fumàric, glutàmic), que juntament amb un ampli ventall de compostos volàtils i els sucres (glucosa i fructosa) són els responsables del gust i aroma del tomàquet.

Gràcies a la gran diversitat morfològica és una varietat molt polivalent, que destaca per la seva dolçor. Es defineix com un tomàquet d’amanir però que s’ha emprat tradicionalment també per molts altres usos. És ideal per menjar sol, amanit, per sofregits, per fer-ne conserves, o per sucar pa durant l’estiu. També és interessant utilitzar els que són buits com al recipient on servir sopes, cremes o gaspatxos.