Tomàquet buit de Cal Magre

És una varietat de tomàquet ataronjat de dues cassoles molt buides, de forma quadrada, fet que el diferencia del pare Benet. Els rams tenen de mitjana uns 4 o 5 tomàquets de mida gran, d’uns 150g. És un tomàquet que no fa una gran producció però el seu bon gust ha fet que s’anés reproduint al llarg de diverses generacions. Es recomana collir-lo quan encara no és ben madur, amb l’esquena verda, d’aquesta manera la textura és molt cruixent. Es pot menjar més madur, aleshores és més tou però segueix mantenint aquesta firmesa i consistencia de la pell. Tradicionalment s’ha consumit cru amb un raig d’oli o trossejat a l’amanida. Marc de plantació de 50 x 50 cm. Cal encanyar les mates i podar-les.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats es pot afirmar que és una bona font de vitamina C, àcid fòlic, i carotenoides (principalment licopè però també neoxantina, violaxantina, α-criptoxantina, zeaxantina, luteïna, g-carotè, z-carotè, fitoè, fitofluè, β-criptoxantina, β- carotè, i α-carotè – els tres darrers tenen activitat de provitamina A). També conté α-toco ferol, que actua com a vitamina E. Tots aquests components atorguen al tomàquet una elevada capacitat antioxidant. En termes de minerals, és una bona font de potassi, magnesi, calci, manganés, coure, zinc i iode. Conté un gran nombre de compostos fenòlics, i àcids carboxílics (ascòrbic, cítric, màlic, fumàric, glutàmic), que juntament amb un ampli ventall de compostos volàtils i els sucres (glucosa i fructosa) són els responsables del gust i aroma del tomàquet.

A Cal Magre de Clariana el Josep Gubern sempre cultivava aquests tomàquets que produïen poc, però tota la família els esperava pel seu gust. Avui en dia el nét del Josep, el Xavi Estruch, encara en cultiva.

Aquesta varietat s’ha introduit al Catàleg de varietats locals de Catalunya amb els següents sinònims; de Sant Joan de dues cassoles, de Cal Magre i de dues cassoles.