Tomacó valencià

Varietat molt productiva de tomàquet de guardar que cal encanyar i treure-li els cavalls. El tomacó valencià es conserva bé i és de mida petita quan no el reguem en excés. La secció transversal és circular en tots els tomàquets, mentre que la secció longitudinal tendeix a ser allargada en la majoria de tomàquets, però no en tots. La pell és de color vermell ataronjat quan es troba en el moment idòni per fer la collita.

Recomanem un marc de plantació 40 cm x 50 cm. Profunditat de sembra entre 0.5 i 1 cm.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats es pot afirmar que és una bona font de vitamina C, àcid fòlic, i carotenoides (principalment licopè, però també neoxantina, violaxantina, α-criptoxantina, zeaxantina, luteïna, g-carotè, z-carotè, fitoè, fitofluè, β-criptoxantina, β-carotè, i α-carotè – els tres darrers tenen activitat de provitamina A). També conté α-tocoferol (vitamina E). Tots aquests components atorguen al tomàquet una elevada capacitat antioxidant. En termes de minerals, és una bona font de potassi, magnesi, calci, manganès, coure, zinc i iode. Conté un gran nombre de compostos fenòlics i d’àcids carboxílics (ascòrbic, cítric, màlic, fumàric i glutàmic), que juntament amb un ampli ventall de compostos volàtils i de sucres (glucosa i fructosa) són els responsables del gust i aroma del tomàquet

Tradicionalment la collita de tomàquets destinats a penjar es feia quan quasi tots els tomàquets d’un ram trencaven el color. Una setmana abans de la collita és deixaven de regar per reduir el contigut d’aigua del fruit. Es collia tot el ram i es penjava. En acabat de fer la collita tornaven al reg habitual d’un o dos cops per setmana, depenent de la calor. Actualment el Cisco, com que només cultiva per al consum familiar, els cull un per un, els ensofra, i els posa en una caixeta en un espai ventilat.