Tomacó de punxeta

Varietat molt productiva i resistent a les malalties fúngiques. Fa rams d’entre 5-6 tomàquets, d’uns 4 cm de diàmetre i de forma arrodonida. Es caracteritza perquè tots els tomàquets acaben fent una punxeta, i fa que en conjunt la seva forma pugui recordar a la d’una avellana. És un tomacó de llarga conservació, de gust dolç, i polpa molt tova i carnosa, ideal per guardar fins a la següent collita.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats es pot afirmar que és una bona font de vitamina C, àcid fòlic, i carotenoides (principalment licopè, però també neoxantina, violaxantina, α-criptoxantina, zeaxantina, luteïna, g-carotè, z-carotè, fitoè, fitofluè, β-criptoxantina, β-carotè, i α-carotè – els tres darrers tenen activitat de provitamina A). També conté α-toco ferol (vitamina E). Tots aquests components atorguen al tomàquet una elevada capacitat antioxidant. En termes de minerals, és una bona font de potassi, magnesi, calci, manganès, coure, zinc i iode. Conté un gran nombre de com postos fenòlics i d’àcids carboxílics (ascòrbic, cítric, màlic, fumàric i glutàmic), que juntament amb un ampli ventall de compostos volàtils i de sucres (glucosa i fructosa) són els responsables del gust i aroma del tomàquet.

La principal característica dels tomacons és que, un cop collits, es conserven durant tot l’any, fins que arriba la collita de l’estiu següent, i per tant, permet disposar de tomàquets quan a l’hort no n’hi ha. El seu ús més conegut és el de sucar pa, però també es fan servir per fer salses, sofregits, cuits al forn amb altres verdures, i fins i tot en amanides d’hivern on són molt bons