Tomacó canari

Planta de tomaquera amb fulles de patatera, molt grosses. Sobint el ram de tomàquets fa creixement vegetatiu a l’extrem que no es poda. Cal encanyar-la i treure-li els cavalls. El tomacó canari o de canàries es conserva molt i és de mida petita, rodonet en secció transversal i lleugerament pla en secció longitudinal. Té un color entre vermell pàl·lid i ataronjat. És molt gustós i no s’utilitza només per sucar el pa, ja que també es pot menjar cru en amanida o cuit en sofregits, al forn o a la brasa. Marc de plantació 50 cm x 50 cm. Profunditat de sembra entre 0.5 i 1 cm.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats es pot afirmar que és una bona font de vitamina C, àcid fòlic, i carotenoides (principalment licopè, però també neoxantina, violaxantina, α-criptoxantina, zeaxantina, luteïna, g-carotè, z-carotè, fitoè, fitofluè, β-criptoxantina, β-carotè, i α-carotè – els tres darrers tenen activitat de provitamina A). També conté α-tocoferol (vitamina E). Tots aquests components atorguen al tomàquet una elevada capacitat antioxidant. En termes de minerals, és una bona font de potassi, magnesi, calci, manganès, coure, zinc i iode. Conté un gran nombre de compostos fenòlics i d’àcids carboxílics (ascòrbic, cítric, màlic, fumàric i glutàmic), que juntament amb un ampli ventall de compostos volàtils i de sucres (glucosa i fructosa) són els responsables del gust i aroma del tomàquet.

Tradicionalment, la collita d’aquells destinats a penjar es feia quan quasi tots els tomàquets d’un ram trencaven el color. Aleshores, una setmana abans del dia que es volia collir deixaven de regar i un cop passada la setmana sense regar collien. Es collia tot el ram i es penjava. En acabat de fer la collita continuaven amb el reg com normalment, un o dos cops per setmana, depenent de la calor. Per fer llavor la família Batalla seleccionava els tomàquets que feien la creu a dins.