Rúcula de flor groga

La rúcula de flor groga és una espècie perenne molt fàcil de cultivar i de mantenir. Competeix bé amb les males herbes, disposa d’un sistema radicular potent, tolera les baixes temperatures i és poc exigent en nutrients. La productivitat és mitjana, però presenta l’avantatge que pràcticament en podrem collir durant tot l’any. Té un gust intens, amb personalitat, i que entusiasmarà a tots elsamants de la rúcula, molt més que la rúcula comercial

Les fulles de la rúcula silvestre presenten una elevada concentració de vitamina C i flavonoides amb propietats antioxidants. Els minerals que hi són presents amb un contingut més elevat són el K, Fe, Zn, Mn i Cu. Si es duu a terme una fertilització inorgànica, amb adob químic, poden acumular concentracions elevades de nitrats, tal i com passa amb l’enciam. En la majoria de brassicàcies o crucíferes, el gust picant es deu a la presència de glucosinolats, que es degraden amb la cocció. Per això convé no coure-la.

Marida molt bé amb formatges i altres productes rics en greixos (que en neutralitzen part de l’aroma), fruits secs, llegums, ceba i tomàquet, entre d’altres. Per contra, no combina bé amb aromes dolces o anisades, carns i la major part de peixos. Utilitzar sempre crua, cuita perd el gust picant.