Rúcula de flor blanca
Espècie anual de la qual se’n pot consumir la fulla i les flors. El seu gust picant característic la converteix en ideal per afegir-la en tot tipus d’amanides, sempre crua. És un cultiu molt senzill i de cicle curt. Es sembra preferentment a la tardor o a inici de primavera. Amb l’arribada de la calor primaveral, o degut a la falta de reg, s’espiga amb facilitat.
Les fulles de rúcula contenen glucosinolats i isotiocinats. Alguns estudis apunten que ambdós grups de molècules tenen propietats contra malalties degeneratives. També conté antioxidants com l’àcid ascòrbic, flavonoides i carotenoides. Els minerals més presents en fulla són el magnesi, el calci, el ferro i el potassi. La rúcula és una acumuladora de nitrogen, per tant convé no fertilitzar en excés i evitar adobs químics.
La rúcula es consumeix crua, tant les fulles com les flors, ja que amb la cocció desapareix el gust picant que la caracteritza. S’utilitza en amanides de tot tipus, verdes, de pasta, amb llegums, cereals, etc. També la podem afegir als entrepans. Tant les flors com les fulles ens permeten decorar plats. Les fulles a l’hivern prenen una coloració més fosca, però es poden consumir igualment
Recuperem les llavors del passat per recollir els fruits del futur. Llavors d’espècies plenament adaptades al nostre entorn, cultivades amb respecte a la natura, collides, netejades i seleccionades pel nostre equip i amb ajuda de voluntaris.





