Pastanaga silvestre
Aquesta espècie farà les delícies de tots els amants de la pastanaga, ja que permet una combinació de formes, textures i gustos molt interessant. Se’n consumeixen les fulles, les flors i les llavors, en tots els casos amb un clar i intens gust de pastanaga. El cultiu és molt senzill un cop els individus estan instaurats, i requereix molt poca aigua i molt pocs nutrients.
La informació disponible sobre els components nutricionals de les parts aèries de la pastanaga és molt escassa. Els estudis estan enfocats en els olis essencials, dels quals se’n coneix que la major concentració es troba a la inflorescència madura. Els olis dominants a la part aèria de la planta (fulles, tiges i umbel·les) són monoterpens i sesquiterpens. A les llavors s’hi troben multitud d’olis que varien en funció de l’origen geogràfic de la planta: sesquiterpens (β-bisabolen), fenilpropanoides (β-asarona, (E)-metil eugenol i elemicina), sabinens, -pinens, acetat de geranil, carotol i daucè.
Les fulles tendres i les flors poden incorporar-se en amanides i sopes, on aporten un gust evident de pastanaga, intens. Combinen molt bé en tots els plats on us imagineu que seria interes sant posar-hi pastanaga. Les inflorescències també són molt interessants arrebossades o en tempura, com a entrant.
Recuperem les llavors del passat per recollir els fruits del futur. Llavors d’espècies plenament adaptades al nostre entorn, cultivades amb respecte a la natura, collides, netejades i seleccionades pel nostre equip i amb ajuda de voluntaris.





