Ortiga gran

L’ortiga, ordiga o urdiga, encara que sembli impossible, té un gran potencial gastronòmic. Se’n consumeixen les fulles, que deixen de picar quan les triturem o les coem, i que poden recordar als espinacs. En ser una espècie perenne de creixement rizomatós el seu cultiu és molt fàcil, sempre i quan tinguem un sòl ric en nutrients. En zones seques cal regar. Es poden realitzar múltiples collites en un any, sempre amb guants.

Les fulles presenten un contingut elevat de proteïnes (> 4 g / 100 g), de lípids, i d’àcids grassos poliinsaturats del grup Omega-3 (principalment àcid -linoleic), en comparació amb altres vegetals. El seu contingut de Na (< 40 mg / 100 g) és molt baix, mentre que el contingut de Ca i Mn és elevat, i de K, Mg, Fe i Cu, moderat. També hi trobem un contingut elevat de vitamina C. Pot presentar concentracions elevades de nitrats si creix en terrenys excessivament fertilitzats amb adobs químics.

Si la consumim en cru cal triturar-les i fer-ne pestos, salses o patés vegetals, ja que la trituració fa que deixi de ser urticant. També aconseguirem que perdi la capacitat urticant coent les fulles. És molt interessant si la consumim en forma de truita, saltejada, gratinada, o en qualsevol preparació en què quedi seca o cruixent. Per contra, bullida o al vapor queda tova i és menys agradable al paladar. Exceptuant l’extrem superior, la tija és fibrosa, i per tant consumirem només les fulles.