Nap de Mainar

Nap rústic i vigorós, de pell blanca i verda en la zona descoberta del sòl. La seva carn és de color crema. Fa una arrel gran, cònica, molt dolça i tendra. El seu cultiu és fàcil, se sembra a l’estiu i es cull a partir de l’octubre fins al març. Tradicionalment es consumeix cuit, pelat i bullit, però el podem menjar cru i fins hi tot en podem consumir les fulles.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats de nap similars es pot afirmar que és un aliment de baix contingut energètic, pel seu alt contingut en aigua i poc contingut en macronutrients. Pel que fa a micronutrients, es una bona font de vitamina C i folats. També destaca per la presencia de fitonutrients del grup dels glucosinolats/ isotiocianats/ indoles. Tot hi les seves propietats beneficioses, el nap conté substàncies bociògenes que impedeixen l’assimilació del iode.

Tradicionalment aquest nap es consumeix cuit. Es pelen bé perquè quedin ben tendres, és tallen a rodanxes i ja es poden posar dins l’aigua bullint durant 5-10 minuts. Un cop escorreguts es poden saltejar amb alls i/o pernil salat. També es pot consumir acompanyant carns, dins de brous o cremes. Cru, en amanides, té un gust suau i dolç.