Meló d’hivern

Meló de llarga conservació, de pell fosca, arrugada, gruixuda i forta que li confereix protecció contra les inclemències del clima, els animalons i les batzacades dels propis cuidadors. Tot i ser un meló de guardar també es poden collir i menjar. És un meló amb una carn de textura suau, fina i amb molt cos, dens. A pesar de la textura consistent, que fa que s’hagi de mastegar, segueix sent un meló sucós, però menys que un piel de sapo.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, per aquest motiu presentem dades generals sobre l’espècie. Els melons tenen un contingut molt alt d’aigua (92%) i al voltant d’un 6% de sucres. És una bona font de vitamina C i, juntament amb la taronja, és un dels fruits amb major presència de folats. Pel que fa als minerals, destaca per la riquesa en potassi.

Fa melons de moltes mides diferents, un de gros fa 4 kg, 16cm de diàmetre i 23cm de llarg. La pell és fosca, dura i gruixuda conferint al fruit una protecció poc habitual en un meló. Aguanta l’escaldat del sol i els impactes de la collita. La conservació és llarga i la podem allargar més encara si el collim abans que sigui massa madur. La carn és ferma i gustosa quan el mengem a l’estiu. I si el guardem per finals de tardor, ens trobarem amb un ventall de sabors i textures ja que cada meló madura de forma diferent.