Meló de la mel

La pell és de color verd (tot i que a la zona on hi toca més el sol vira a groc quan és madur), i llisa o lleugerament arrugada, però sense clivelles. Gràcies a la seva extremada dolçor farà les delícies dels més llaminers. La carn és tova, gens cruixent, plena de suc i gens fibrosa. Aquests trets fan que sigui un meló molt apreciat com a fruita, i també per fer sopes fredes, batuts, o sorbets.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, per aquest motiu presentem dades generals sobre l’espècie. Els melons tenen un contingut molt alt d’aigua (92%) i al voltant d’un 6% de sucres, tot i que en el cas del meló de la mel aquest percen tatge és clarament superior (estimem que ronda el 8%). És una bona font de vitamina C i, juntament amb la taronja, és un dels fruits amb major presència de folats. Pel que fa als minerals, destaca per la riquesa en potassi.

Al ser un meló molt sucós, de carn tova i extremadament dolç, és molt indicat per utilitzar-lo en cremes fresques, sorbets, batuts, gelats i tots aquells plats on la dolçor d’aquest meló sigui un valor afegit. Evidentment també es pot menjar directament com a fruita d’estiu. Per contra, és poc indicat en aquells plats on l’element primordial del meló sigui la fermesa