Fonoll

Espècie perenne que renova la part aèria any rere any. Un cop les llavors són madures, cap a la tardor, la part aèria s’asseca i torna a rebrotar a finals de l’hivern. Es caracteritza per una arrel molt profunda, que li atorga una gran resistència a la sequera. Se’n consumeixen les fulles, les tiges tendres, les flors i les llavors, tant crues com cuites. El gust anisat intens i les seves propietats medicinals, carminatives, la fan indispensable a la nostra cuina.

Les fulles i tiges de fonoll presenten un
elevat contingut de carbohidrats, en
comparació a altres vegetals, i és font de fibra (>3 g / 100 g). També presenten un elevat contingut en Ca, Mn, K, vitamina C i vitamina B9 (àcid fòlic), i un contingut moderat en vitamina K. En les fulles predomina l’àcid -linolènic, mentre que en brots, tiges i inflorescències, predomina l’àcid linoleic, ambdós precursors dels àcids grassos essencials Omega-3 i Omega-6 respectivament.

Cuinar amb fonoll implica jugar amb els seus dos principals atributs: el gust
anisat i la textura fibrosa. En general
marida bé amb làctics, peixos, xocolata,
fruits secs i tot tipus de fruita. Respecte
la textura fibrosa de les fulles, una opció és la de picar el fonoll ben fi, i l’altra fer-lo cruixent tot fregint les fulles convertint-les en xips al forn.