Escarola de fulla ampla

Es tracta d’una varietat típicament d’hivern però que cal sembrar a partir del maig al Pirineu i, entre agost i setembre, en terres més càlides. De mida relativament gran, presenta fulles amples i poc retallades i arrissades per a ser una escarola. El gust és suau, poc amargant, especialment si la consumim quan és blanca

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret. No obstant, prenent com a referència altres varietats d’escarola es pot afirmar que té quantitats notables de vitamina C i de vitamines del grup B, especialment àcid fòlic (B9). També conté flavonoides i compostos fenòlics. Pel que fa als minerals és rica en K i, també, és significatiu el seu contingut en P, Ca, Na, Mg. A més, conté principis amargs, com l’intibina, que afavoreixen la digestió i augmenten l’activitat de la vesícula biliar

L’escarola de fulla ampla és una varietat molt apreciada pel seu consum en cru. Tradicionalment, s’ha consumit en forma d’amanides variades al llarg de la tardor i, sobretot, a l’hivern, on a l’Alt Pirineu poques hortalisses aguanten el fred. Les fulles verdes i més endurides es poden incorporar en cremes o en saltats de verdures.