Escarola de cabell d’àngel

Es tracta d’una varietat típicament d’hivern però que cal sembrar entre agost i setembre, o fins i tot abans al Pirineu. De mida mitjana i molt tupida pràcticament es cabdella sola. Té les fulles primes i extremadament retallades, caràcters que fanque tingui una textura molt agradable (no és gens dura). El gust és suau, molt poc amargant, especial ment si la consumim quan és blanca.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats d’escarola es pot afirmar que té quantitats notables de vitamina C i de vitamines del grup B, especialment àcid fòlic (B9). També conté flavonoides i compostos fenòlics. Pel que fa als minerals és rica en K, i també és significatiu el seu contingut en P, Ca, Na, Mg. També conté principis amargs, com l’intibina, que afavoreixen la digestió i augmenten l’activitat de la vesícula biliar

L’escarola de cabell d’àngel és una varietat molt apreciada pel seu consum en cru. S’utilitza principalment per fer amanides i també és l’ingredient més característic del típic xató. Les fulles més verdes antigament es tallaven a trossets i es fregien per després fer-ne truita. Les fulles verdes i més endurides es poden incorporar en cremes o en saltejats de verdures.