Enciam negre de la Maria Oliva

Enciam d’hivern, del qual podem gaudir aproximadament des d’octubre a febrer. De mata compacta, que no cal lligar, i fulles allargades que adquireixen tons violacis amb el fred, és una de les varietats d’enciam més típiques i apreciades durant l’hivern. Consistent, amb cos, però alhora molt tendre, és ideal per fer-ne amanides en les que l’enciam sigui el protagonista.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però es pot afirmar que en general els enciams presenten un baix contingut energètic degut a l’alta concentració d’aigua en comparació amb els hidrats de carboni, proteïnes i greixos. Són una bona font de vitamina C i folats, i també contenen petites quantitats de minerals (fòsfor, potassi, ferro i calci), flavonoides i fitoesterols.

Aquest enciam és l’ingredient per excel·lència de les amanides d’hivern, i també pot servir d’acompanyament per qualsevol plat. Combina molt bé amb envinagrats, escarola, espinacs, formatges i fruits secs. L’oli i el vinagre, en realcen i n’equilibren el gust. Varietat molt apreciada pels amants de l’enciam.