Col manresana

Col tipus manresana, molt voluminosa i de fins a un metre d’alçada abans de l’espigat. Les fulles, molt grosses, són arrissades i de color verd grisaci. Fa un ull poc compacte que es cabdella una mica, d’entre 30 i 40 cm. Normalment es menja bullida amb patata i després xafada –trinxat–, i a la primavera se’n mengen els brotons. És una col tirant a dolça, més bona encara si es cull després de les gelades, ja que es cou més ràpid i el gust és més suau.

Es desconeix la composició nutricional d’aquesta varietat en concret, però en general les cols són riques en vitamina C i folats. La vitamina C, tot i que bona part es perd amb la cocció, ajuda a la protecció contra el dany oxidatiu de les cèl·lules. Els folats ajuden a reduir el cansament i la fatiga.També té un alt contingut en fibra, tant soluble com insoluble, i en potassi.

Es consumeix cuita.Típicament s’ha fet bullida acompanyada amb patata i es xafa, si es desitja s’hi pot afegir un sofregit d’alls. És una col de gran tamany, que se n’utilitza només la part superior, és a dir les fulles més joves. L’ull que collim tindrà un diàmetre de 30 – 40 cm. Per que les fulles més grans es coguin bé, recomanem treure’n el nervi central. A la primavera, també se’n consumeixen els brotons, molt tendres.