Col comuna de Casa Armengol

Col d’hivern, molt voluminosa i de fins a un metre d’alçada abans de l’espigat. Les fulles, molt grosses, són de color verd grisaci. Fa un ull petit i poc compacte, que es cabdella una mica. Normalment, es menja l’ull bullit amb patata i després aixafat (trinxat). És una col molt apreciada, més bona encara si es cull després de les gelades, ja que es cou més ràpid i el gust és més suau.

Es desconeix la composició nutricional d’aquesta varietat en concret. No obstant, en general les cols són riques en vitamina C i folats. La vitamina C, tot i que bona part es perd amb la cocció, ajuda a protegir les cèl·lules contra el dany oxidatiu. Els folats ajuden a reduir el cansament i la fatiga. També té un alt contingut en fibra, tant soluble com insoluble, i en potassi.

El lluc o cabdell de la col comuna és el que tradicionalment s’ha emprat per fer la verdura, verdura aixafada o el que ara coneixem com a trinxat, i que proporciona l’autèntic gust d’aquest plat tan típic del Pirineu. Per preparar-lo, cal bullir la col juntament amb les patates i, després, aixafar-ho tot i amanir-ho amb el suc de fregir una rosta (cansalada) que acompanya el plat.