Cogombre del Santiago

Cultiu d’estiu, exigent en aigua i a la vegada molt productiu. Un cop apareixen els fruits caldrà regar cada dia. L’ideal és deixar-lo estendre pel damunt del sòl, ocupant molta superfície. També es pot entutorar. Aquesta varietat és de pell verda amb estries clares i fa cogombres grans de fins a 20cm de llarg, de gust suau i dolç. És un fruit d’estiu molt refrescant que típicament es menja cru, tallat a trossets i amanit amb oli i sal. Molt interessant per incorporar a les amanides d’enciam, de patata o de llegums, dins de l’entrepà, i també a les sopes fredes o liquats vegetals. Cal pelar-lo sempre. El Santiago ens explica que combina molt bé amb l’anxoveta, contrastant la dolçor del cogombre i el salat de l’anxova, i si es desitja també s’hi pot afegir una copeta de vi.

El cogombre és una hortalissa que aporta poques calories degut al baix contingut en hidrats de carboni i gran presència d’aigua. Conté petites quantitats de folats i en proporcions encara menors tiamina i niacina. És una bona font de vitaminca C. I es considera una verdura més aviat pobra en minerals, entre els quals destaca el potassi, i també es poden trobar fòsfor, magnesi i ferro en petites quantitats.

El Santiago explica que s’ha de collir quan ha perdut el color verd. Es poden començar a collir entre 4 cm de gruix i 15 cm de llargada. Però també es poden collir més grans. Tot depén de la preferència del pagès. A mesura que madura, el cogombre va perdent la intensitat del verd. És un bon indicatiu de que les llavors maduren i potser les trobarem dures. Es cullen amb tisores de podar. Si en volem fer llavor el deixarem madurar fins que la pell sigui de color taronja.