Card marià

Del card marià podem consumir-ne les penques, les carxofetes, les plàntules i, fins i tot, les rels. Les llavors tenen interessants propietats medicinals. Espècie propera a la carxofera, de cultiu molt fàcil en sòls rics en nutrients, i que es ressembra sola d’un any per l’altre. A més a més, és un recurs alimentari per a un gran nombre d’ocells, com per exemple les caderneres.

Presenta un alt contingut d’aigua i un contingut lipídic (0,01g / 100g) i de fibra molt baix. Té unes concentracions elevades d’àcid oxàlic, i tot i que una bona part s’elimina amb l’aigua de cocció, cal que les persones amb tendència a la formació de càlculs renals en moderin o n’evitin el consum. També és destacable la presència, a les llavors, de diversos compostos fenòlics (silibinina, isosilibinina, silicristina, silidianina) amb altes capacitats antioxidants i activitat hepatoprotectora.

Les plàntules tendres es consumeixen tal qual, per decorar amanides, cremes o sopes. Les penques s’han de consumir cuites. Primer es bullen durant uns minuts i després es poden fer saltejades, gratina des o fregidetes, o simplement menjar-les bullides amb patates i un bon raig d’oli. Les rels també cal fer-les cuites, primer bullides, i després gratinades o estofades. Per últim, les carxofetes es mengen directament, crues, més com a joc d’infants que cap altra cosa.