Boixac de camp

Espècie silvestre que s’assembla a la calendula officinalis, però que fa una mata de mida més petita i densa, amb port més ajagut, i les flors de color groc-ataronjat també són més petites. Ambdues espècies són mel·líferes, atreuen insectes pol·linitzadors, tenen propietats medicinals i són comestibles. És un cultiu fàcil i de poc manteniment, que aguanta el fred de l’hivern, estació on comença a florir fins que arriben les calors de l’estiu. Si fa un estiu sec i calurós la planta s’assecarà i morirà. Amb una mica d’aigua podem aconseguir que passi l’estiu i es comporti com un cultiu plurianual.

Les flors tenen un contingut molt elevat en carotenoides. Són una bona font d’antioxidants, sobretot si es consumeixen crues, ja que contenen α-tocoferol, que, a part de ser antioxidant, actua com a Vitamina E. També presenten un contingut considerable de K, Mg, Na, Ca i Fe. Hi ha algunes referències d’autors que parlen de principis més concentrats en el cas de calendula arvensis respecte a la calendula officinalis.

Es pot fer tant sembra directa com planter, però fent planter sempre es pot tenir més control de la germinació. És important que les llavors quedin enterrades per una capa de terra del mateix gruix que el diàmetre de la llavor. Si deixem unes quantes flors, la planta fructifica i fa una producció de llavors abundant que asseguren la naixença espontània any rere any. Marc de plantació de 20 x 20 cm.