Bleda vermella de l’Alta Segarra

Varietat molt gustosa i productiva, característica per les seves fulles de color verd groguenc amb nervis de color rosat – violeta, que poden arribar als 60 cm, mantenint-se sempre tendres. És molt resistent a l’espigat i també al fred, i els requeriments de cultiu són mínims. Fins i tot es resembra amb facilitat i pot esdeve nir subespontània.

No es disposa de dades nutricionals d’aquesta varietat en concret, però prenent com a referència altres varietats de bleda es pot afirmar que és una bona font de fibra (> 3 g/100 g) i de Vitamina C, Vitamina B9 (àcid fòlic) i carotenoides. És rica en K, Fe, Mg i Ca. Les persones amb problemes de càlculs renals han de moderar-ne el consum ja que conté nivells alts d’àcid oxàlic. Cal tenir en compte que si es consumeixen bullides la major part de l’àcid oxàlic s’elimina amb l’aigua de cocció.

Cal consumir-la cuita. Típicament s’ha fet bullida (tant la fulla com la penca, tot junt) acompanyada amb patata o llegums. Es xafa i moltes vegades s’hi afegeix un sofregit d’alls. Però també es pot cuinar de moltes altres maneres: saltejada i en truita, en forma de canelons, en tempura (penca), o en forma de crema.