Bleda silvestre

La bleda silvestre tot el que té de rústica i fàcil de cultivar, també ho té de bona. Res a envejar a les varietats de bleda cultivades. Podem disposar-ne pràcticament tot l’any, llevat de l’estiu. És gustosa però, alhora, fina, tendra i gens fibrosa. A més a més, un cop la introduïm a l’hort, pràcticament no ens caldrà tornar-la a plantar, perquè es ressembra sola. La fulla és de color verd fosc i la penca és blanca amb matisos verds, de mida mitjana.

La fulla i la penca de la bleda són una bona font de fibra (> 3 g / 100 g), de vitamina C, vitamina B9 (àcid fòlic) i carotenoides. La bleda és rica en K, Fe, Mg i Ca. Les persones amb problemes de càlculs renals han de moderar-ne el consum, ja que conté nivells alts d’àcid oxàlic. Cal tenir en compte que si es consumeixen bullides, la major part de l’àcid oxàlic s’elimina amb l’aigua de cocció.

Cal consumir-la cuita. Típicament s’ha fet bullida (tant la fulla com la penca, tot junt) acompanyada amb patata o llegums. No obstant, cal ser conscients que la bleda pot ser consumida de moltes formes diferents. Proveu, per exemple, de saltejar-la directament i de fer-ne truita o croquetes. Combina molt bé amb ceba i, també, amb formatge, ingredients que en potencien el gust.