Bitxo de la república

És un bitxo picant i allargat, d’uns 3 cm de llargada. Visualment és molt atractiu pel canvi de color que es produeix al llarg de la maduració. Inicialment és d’un color morat fosc, quasi negre, mentre que progressi vament es va tornant de color verd clar tirant a groguenc, i finalment passa a vermell intens. Fa una mata de fins a 80 cm d’alçada, molt ramifi cada i productiva. Es poden consu mir frescos, però també assecar-se, ja que es guarden durant anys.

No es disposa de dades concretes d’aquesta varietat, però en termes generals els bitxos presenten una elevada concentració de capsaicinoides, responsables del gust picant. Es tracta de molècules liposolubles, i per tant en un medi greixós el bitxo serà menys picant que en un medi aquós. Alhora, també és ric en carotens (alguns dels quals són precursors de la vitamina A), flavonoides, tocoferols (vitamina E), i àcid ascòrbic (vitamina C). Destaca també pel contingut en xantofil·les, vitamina B, B3 i P. Pel que fa als minerals, aporta molibdè, manganès, folat, potassi, coure i ferro.

Són bitxos molt picants. S’empren per fer salses i olis picants, i com a condi ment per a qualsevol plat al que vulguem donar un toc picant. La part més picant són les llavors, i per tant si volem que el plat resultant piqui menys convindrà no utilitzar-les, o evitar que el bitxo es trenqui i les llavors s’escampin pel plat. Si es deixen assecar, es poden conservar durant anys i utilitzar-se igual que quan són frescos.