En defensa de la sobirania alimentària: no a l’acord Mercosur

Davant de la signatura imminent de l’acord de Mercosur, la pagesia reivindica el dret de comercialitzar els seus productes localment.

Des d’Eixarcolant volem mostrar públicament el nostre recolzament a la petita i mitjana pagesia (la d’aquí i la de les comunitats locals dels països del sud global, que també perdrien sobirania), així com a les mobilitzacions i les accions que emprenguin.

Si l’acord es tira endavant, es crearia l’àrea de lliure comerç més gran del món, amb un mercat de 720 milions de persones i una producció de més del 20% del PIB global. Aquest tractat de lliure comerç, és profundament asimètric i estructuralment injust en tant que els agronegocis dels països del Mercosur, sovint controlats per elits econòmiques i xarxes de poder de dreta, operen amb costos ambientals i socials molt inferiors, basats en el sotmetiment i el desplaçament forçós de poblacions pageses i indígenes, en l’ús de pesticides prohibits a la UE, en normatives molt menys exigents en matèria de benestar animal i en un control laboral extremadament lax.

Per tant, afavorir la compra dels seus productes a preus encara més competitius —en un context en què aquests fluxos comercials ja són massius— implica que els salaris de les treballadores i treballadors europeus acabin finançant aquest model, agreujant encara més la situació dels pagesos i ramaders, sobretot si no s’aconsegueix que els agricultors i ramaders del Mercosur se sotmetin als estàndards ambientals i laborals que imposa la UE, entrant així en una competència deslleial.

Tot plegat, en un moment en què els recursos haurien de servir per sostenir la recuperació de la petita i mitjana pagesia local i reforçar la resiliencia climàtica del nostre sistema agroalimentari.

Es tracta d’un acord que fa 25 anys que s’arrossega i que, en anteriors ocasions ja s’hi ha votat en contra. Estarem atents al que es decideixi avui a la Comissió Europea…