Cinema Etnobotànic i Agroecològic

Fem cumó, un altre camí. Dir. David Andreu i Solà (22′, Catalunya, 2025)

En un racó del Prepirineu, el poble de Sapeira i la vall de la Terreta guarden les empremtes d’un passat comunal amb molt valor. Fem cumó, un altre camí segueix el procés participatiu impulsat pel col·lectiu Usnea RP, juntament amb el veïnat del poble, per recuperar aquesta memòria viva: entrevistes, cumós o jornades de feina comunal i tallers esdevenen espais de diàleg on històries de padrins i padrines es troben amb nous imaginaris col·lectius. Un altre camí vol dir també una altra vegada: tornar a caminar plegades, a fer cumó com abans però amb una mirada nova. La peça ens endinsa en la bellesa i la fragilitat d’un món rural que va ser desarticulat social i culturalment fa anys, alhora que obre preguntes sobre el futur dels béns comunals i la potencialitat de les estructures populars com a acte de justícia i de transformació social.   

Un documental de la Fundació Emprius.

Kanenonwe. Llavors originals. Dir. Katsitsionni Fox (27’, Estats Units, 2025, anglès i llengües indígenes)

Kanenonwe. Original Seeds endinsa l’espectador en el moviment de base per la sobirania indígena de les llavors, liderat per dones haudenosaunee. El film ofereix una mirada als reptes globals vinculats a la seguretat alimentària i mostra amb força tot allò que és possible en comunitats indígenes que treballen per la sobirania alimentària. Abans del contacte europeu, existia una gran i rica diversitat d’aliments, i eren principalment les dones qui assumien la cura de les llavors. Les pràctiques genocides —com ara els internats, l’espoli de terres, els desplaçaments forçats, la imposició religiosa i fins i tot la guerra alimentària— van contribuir a la desconnexió respecte dels aliments i les llavors tradicionals.

L’art de llaurar Dir. Clara Miret Ribes (6′, Catalunya, 2025)

Un curt íntim i en primera persona sobre llaurar com a saber pagès, memòria viva i manera d’habitar la terra als camps de Lleida, un món rural profundament transformat.

L’art de florir Dir. Clara Miret Ribes (7′, Catalunya, 2026)

La primavera esclata a la Noguera en aquest curt divertit que observa el paisatge florit i celebra, amb senzillesa, la bellesa efímera d’allò que brota.

La tornada al camp: lluites pageses pel bon viure. Dir. Juan Pablo Lepore (73′, Argentina, 2020, castellà)

El documental La vuelta al campo: luchas campesinas por el buen vivir narra les històries de diferents moviments socials que reivindiquen la “tornada al camp” com a part de la seva lluita per la justícia, la democràcia i la llibertat, després d’haver estat expulsats del sistema com a conseqüència de les polítiques neoliberals. Les camperoles i els camperols, desallotjats per l’avanç de la frontera agropecuària, tornen a la ruralitat per construir una alternativa davant de tanta desigualtat.

Landare. Dir. LANDARE Asociación Elkartea (28′, Euskal Herria, 2024, euskera i castellà)

Un recorregut pels inicis de Landare, una organització sense ànim de lucre que neix el 1992 formada per persones compromeses amb el consum responsable de productes ecològics i, amb l’objectiu de construir un model alternatiu de consum, més just, sostenible i conscient. Posem cara a productores i productors, sòcies i socis, treballadores i treballadors… Amb molta il·lusió i després de 30 anys de trajectòria, ens ve de gust donar veu i difondre aquest projecte meravellós, amb el qual volem aportar el nostre granet de sorra cap a un canvi social.

Més enllà de la mina. Dir. Adrianna Quena i Jonas R. G. (68′, Veneçuela, 2016, castellà)

Más allà de la mina és un assaig documental que recorre, a través de tres generacions d’una mateixa família, la crisi productiva, política i alimentària que travessa Veneçuela després d’un segle marcat pel petroli. L’avi, la mare i la jove protagonista representen tres moments d’aquesta història: la Veneçuela rural anterior al petroli, el fracàs del somni modernitzador i el segle XXI en un país que buscava reconstruir les seves capacitats productives. Enmig del col·lapse, el documental es pregunta com es pot construir sobirania alimentària des de les respostes populars, el territori i l’organització col·lectiva.

Quan el món canvia. Dir. Carmen Castán Saura, Gonzalo García Arévalo, Javier Moreno Aparisi i Arancha Vega Rubio (34′, Espanya, 2024, benasquès i castellà)

Durant cinc mil anys, les eines bàsiques de l’agricultura tradicional han estat les mateixes: l’arada de bous o de tracció, els pics, les aixades… De sobte, quan comença la mecanització, en molt pocs anys tot canvia, com si s’hagués passat de l’edat mitjana a l’edat contemporània d’un sol salt. Cuando el mundo cambia aborda, a partir de les entrevistes a persones nascudes i criades a la vall de Benasc, els canvis radicals que ha patit la vida ramadera i agrícola des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Persones que han viscut transformacions que probablement cap generació no tornarà a experimentar.

Fruits amargs. Dir. Elke Sasse (80′, Alemanya, 2024, anglès i diverses llengües)

Volem fruita i verdura barata tot l’any. Cap problema. Els recollidors ho subministren, però en paguen el preu per nosaltres: treballadors migrants explotats recullen les nostres taronges, maduixes, olives, nabius i altres fruites i verdures a Grècia, Espanya, Itàlia i Portugal. Això no és ‘enlloc’. Això és Europa. The Pickers relata la crua realitat de tantes migrants que arriben a Europa.

Llegat Pirinenc. Dir. Anna Sastre i Coopyrene Rural SCCL (44′, Catalunya, 2026)

Què passa quan un grup de dones s’uneix per sumar forces? Aquest documental explica la història de Coopyrene, una cooperativa de dones ramaderes de la Cerdanya que va néixer per donar suport a l’explotació familiar després de la pèrdua del Josep Bombardó, un ramader de Montellà i Martinet. A través del seu testimoni, descobrim la lluita diària per mantenir viva la ramaderia extensiva al Pirineu: la pressió urbanística, la burocràcia, la competència de les macro-granges, però també la força del suport mutu i la sororitat pagesa. Elles defensen un model de producció respectuós amb els animals i el territori, on tancar el cicle – des de la cura de la vaca fins a la carn que arriba a la taula – és un acte de sobirania i resistència. Un documental sobre llegat, terra i dones que no es rendeixen.

Yachay. Terra. Dir. David Alesina Pugés (30′, Catalunya, 2025)

Arreu del món, la pagesia ha esdevingut un acte de resistència. La Mariana i el Xevi són dos exemples d’una lluita compartida entre el sud i el nord global: fer viables projectes agroecològics que estimen i cuiden la terra. Els dos protagonistes mostren com crear un model alimentari just, sostenible i arrelat a la terra és possible. Ho fan transmetent cada dia la saviesa a la terra i venent els seus productes als mercats de pagès; espais on reben un preu just per la seva feina i on es creen relacions que van més enllà del consum d’aliments.

La pagesia és símbol de resistència i esperança davant d’un sistema alimentari injust. La Mariana i en Xevi, des del sud i el nord globals, impulsen projectes agroecològics arrelats al territori, respectuosos amb la natura i orientats a la viabilitat econòmica. Les seves experiències demostren que un model alimentari just i sostenible és possible. Yachay. Terra fa una crida a recuperar la sobirania alimentària i a valorar les persones que cuiden la terra i el futur comú.

Una producció de Xarxa de Consum Solidari.

Dones Muntanya. Dir. Eduard Costa i Sònia Armengol (91′, Catalunya, 2026)

A la comarca de la Garrotxa, una zona rural i aïllada de Catalunya, quatre dones grans comparteixen el seu dia a dia i revelen els seus records, les seves vivències més íntimes i profundes reflexions sobre la vida. Nascudes durant la dècada de 1930 —en un context marcat per la Guerra Civil i les penúries de la postguerra—, són les últimes testimonis d’una manera de viure que va perdurar durant segles i que ha anat desapareixent en les darreres dècades. Es tractava d’una vida autosuficient, lligada a la terra i als seus cicles, centrada en la família i la comunitat, i profundament condicionada per les limitacions socials que van haver d’afrontar pel fet de ser dones. Els seus relats donen veu a una perspectiva femenina sovint invisible, de la qual brolla una saviesa humil i essencial nascuda de l’experiència; un coneixement que gira al voltant de l’amor i la cura, i que esdevé un llegat per a les generacions futures.